COM TRIAR UN BON MELÓ D’ALGER

melo d'alger_260

Hui hem aguantat un altre dia de ponent i encara en queden dos. Sempre s’ha dit que el ponent dura tres dies.

A mitjan vesprada a la meua nora se li ha ocorregut anar a comprar al supermercat.

– Au Josep anem a comprar en ta mare que en els supermercats sempre fa fresqueta propet dels iogurts.

A l’aplegar al supermercat i la meua nora rascar tots els pilars de l’ aparcament en el cotxe li dic.

  • Rebequeta ahí t’has deixat dos pilars per rascar, torna arrere.

Diu la meua nora:

  • Mientras yo compro el fiambre y el pescado, usted escoja la fruta.

I allà que anem el meu Josep, jo i un carro que va on li dóna la gana.

  • Josep ajuda’m en el carro que tot és encarar-lo a la fruita i ell se’n va directe a la beguda.
  • D’on trau esta gent la fruita? Les bresquilles verdes, els plàtans madurs, les pomes músties i les peres com a cudols. Busquem un melonet Josep a vore si l’encertem.

A l’arribar a la gàbia dels melons d’alger hi havien quatre triant-se el meló. Un el tirava a l’aire i li apretava el cul. L’altre li pegava voltes estiran-li el rabet.

Agarre un meló, li pegue dos carxotets, li mire la pell, el cul i dic:

  • 350gr. Roig sang i dolç com l’arrop. Poquetes pepites blanques i durador per a tres dies. El cul que és prou grandet ens dona entendre que el melonar es de peu de carabassera

Al sentir-me la gent que estava al voltant de la gàbia es formà una cua per que els triara jo un bon meló.

Tio Visantico triem a mi um bon melonet.

Maedeuuuu la que vam armar en un moment. Propines i tot li donaven al meu Josep.

En això que aplega una xicona d’eixes “templaes” amb un escot fins el melic i dos melons d’alger a les mans i diu:

  • Como ve usted mis melones tio Visantico?
  • Tranquil·la senyora que a simple vista i sense tocar-los ja li dic jo que qualsevol d’eixos dos melons que porta vosté estarà per a llevarse el sombrero.
  • Bon tamany, bon color i les pepites negres i tieses com un garrot.

Josep haurem d’anar a la paraeta dels iogurts que ací ja fa molta calor.

  • Açò està complicant-se Josep, posat les propines a la butxaca i anem a buscar a ta mare que el iaio ja està marejat de tant de meló.
  • Sense meló i en 25 € en propines ens en anarem a vore si la meua nora ja havía acabat.

Baixàrem a l’aparcament del supermercat i després de rascar en el cotxe tots els pilars que ens havíem deixat, la meua nora ens va dur a ca el meu amic Toni i en va donar dos melons del terreny d’eixos de llavor negra, eixos no fallen mai. En els diners de les propines comprarem anguiles per l’all i pebre.

 

 

LA PUNYETERA MAQUINETA DEL GASOIL

PicsArt_143_Re

L’altre dia tenia hora en l’oculista i a les 11:00 havia d’estar allí. Com el meu xicon encara no te vacances és la meua nora la que fa de xòfer. Fredat tinc del viatge perquè la que té falta d’oculista és ella però diu que “las gafas no le quedan bien” i no veu dos dalt d’un burro.

Pugem al cotxe el meu Josep, la meua nora i jo, li pega clauada al cotxe i movem a l’hospital de la Ribera. A l’entrar a Alzira veig la vareta del gasoil que estava ran a peus.

  • Rebequeta que no el queda gasoil ni per a tornar a casa.
  • ¿ Y ahora como encuentro yo una gasolinera?

Ara que les gasolineres creixen com a xampinyons, que a cada 100m hi ha una, i ella no sap on posar gasoil.

  • Mira ahí en tens una.

Però quan entrem m’adone que les gasolineres ja no són el que eren. Ara t’has d’apanyar en una màquina que parla, pagar-li i mesurar-te tu el gasoil.

Si que hem avançat, si. Milers de persones a l’atur perquè la seua feina ara ens la repartim entre els que posem gasoil i la maquineta.

  • Hay Dios mio, que cabeza tengo, me he dejado la tarjeta en casa,

Diu la meua nora.

Bona excusa per no pagar.

  • Tin la meua targeta, hui pagaré jo, però posa-li una “xorrotà” per poder tornar a casa i arriant.

Posa la targeta per la ranureta i la maquineta no feia res.

  • Se la ha tragado tio Visantico.
  • Colloooo que t’ha donat el SIP

Entre jo seguellot i ella seguellota i mig li havíem estacat el SIP a la maquineta.

  • ¿Ahora que hacemos, tio Visantico?
  • Demana-li NOLOTIL i ALMAX que no queda en casa a vore si te’ls dóna.

Després de pegar-li quatre bescollades a la punyetera maquineta vaig aconseguir que escupira el SIP.

Diu la maquineta:

  • Introduzca la tarjeta
  • Introduzca código secreto
  • Si home a tu el diré jo el nº secret i que ho xarres a tots els que passen per ací
  • Ponga el número secreto tio Visantico o no nos dará el gasoleo.

A tot això el meu Josep pixant-se de vore’m a mi parlant en la maleïda màquina.

Diu la màquina:

  • No se olvide de recoger el tíquet.

I com sap eixa condemnada màquina que tinc mala memòria.

Una hora estiguérem per a posar 15€ de gasoil. Total que es feren les 11:30h i no arribàrem a hora a l’oculista i ara tinc cita per al Setembre.

 

 

ALERTA MÀXIMA. COMPARTIX PER EVITAR POSIBLES ATACS.

PicsArt_1435859888585

Després d’apareixer balenes i taurons per les platges del Perelló, una nova plaga amenaça als valencians.
Una medusa gegant s’ha xuplat este matí en la platja de Tavernes a Tonica veïna de Simat de 81 anys.
Després de mantindre-la 5 min. en el seu interior glopejant-se-la de galta a galta ha acabat escupint-la.
Ha escupit a Tonica pero s’ha quedat amb les dents postisses.
Ara la medusa xuplona s’ha convertit en LA MEDUSA MOSEGONA.
Tonica creu que l’ ha salvat el fet de que no s’ha depilat en els últims 40 anys. Està demostrat científicament que a les meduses no els agrada el pel.

La població en més perill seran les dones i els homes depiladets.

Màxima precaució per a les persones que en el seu cos tinguen pròtesi de silicona. La medusa mosegona busca este tipus de pròtesi per a augmentar el seu tamany.

ALERTA MÀXIMA. COMPARTIX PER EVITAR POSIBLES ATACS.

MARTINGALA PER A ENSENYAR-SE LA TAULA DEL 9

taula9

Que extrany hui diumenge i que el meu Josep no isca a jugar amb els amics.

  • Josep que el passa, que estàs malalt?
  • No iaio. La mare diu que fins que no li diga la taula del 9 de carrereta no puc eixir a cap lloc.
  • Ara parle jo amb ella i fem algun arreglo Josep.
  • Xica Rebequeta el xic no pot estar tancat a casa un diumenge a la vesprada.
  • La tabla del 9 se le atraganta y tiene que saberla para mañana.
  • “Se le atraganta?” Clar com a tots. O a cas tu sabries dir-me quant fan 9×8?

 

La meua nora es queda mirant-me en cara d’estar pensant “ el uelo este dels collons” i comencen a caure-li gotes de suor i a posar-se morada. La contestació no aplegava i estava posant-se nervioseta.

 

  • Ale acosteu-se tu i el teu fill i vos ensenyaré una martingala que em vaig ensenyar del meu mestre D. Antonio quan anava a l’escola per la nit, després d’estar tot el dia al camp.
  • Per a saber la taula del 9 només tens que començar de 0 a 9 en la primera xifra del resultat i de 9 a 0 en la segona.

al taula del 9

  • Ale Josep ja pots eixir a jugar amb els teus amics i tu Rebequeta veges si tens algun altre dubte que el tio t’ho aclarirà.
  • Per a tot hi ha una martingala.

 

 

ARNADÍ

Microsoft Word - Documento3

Aci estic pegant-li quatre cullerades a l’arnadí. Tots els anys per Pasqua en ma casa sempre s’ha fet l’arnadí.

Entre el que recorde d’ajudar-li a ma mare i consells d’alguna veïna, el meu Josep i jo hem fet un arnadí. Al meu Josep li encanta la carabassa i a mi el moniato.

La meua nora diu que de l’arnadí l’únic que li agrada són “las almendras y los piñoncitos”.

La mare que la parit. L’any passat quan tiràrem a pegar-li cullerà ja s’havia fotut les ametles, els pinyonets i tots els terrossos de sucre. Este any les ametles que hem posat eren amargues I els pinyonets eren unes perletes llarguetes d’un collar que té guardat.

La ratera estava preparada.

Una nit sentim córrer per la cuina i quan m’alce a vore que passava en veig a la meua nora escopint per la cuina com si estiguera endimoniada. Les parets de la cuina estaven estucades de tanta escopinyà. I al mateix temps amollava paraulotes de pija, jolines, mecachis, recataplines (que deu ser la traducció pija de RECOLLONS). Mira si és exagerada que un dia volia que en compte de dir HOSTIA PUTA diguera “sagrada forma promíscua”. Però el pitjor és que les perles del collar que pareixien pinyonets li havien partit dos queixals pel mig.

Des d’aquell dia que no s’acosta a l’arnadí i el meu Josep i jo podem disfrutar tranquils cullerada de carabassa i ametla, cullerada de moniato i pinyonets.

 Ací vos deixe la recepta, teniu en compte que, com totes les receptes tradicionals, hi han moltes versions i que pot variar segons la zona on estem.

Ingredients:Microsoft Word - carabassa

Polpa de carabassa

Polpa de moniato

Sucre

Ratlladura d’una llima

Canella en pols

Ametles

Pinyons

Microsoft Word - moniato

 

 

 

 

 

 

Després de bullir el moniato i la carabassa per separat els traus la polpa a un recipient, formes una massa suau, la fiques en dos saquets de tela, els penjaràs, perquè gotege i s’escórrega hores i hores, durant tota una nit. Ja totalment desaiguada, ho poses en una cassola i vas afegint-li sucre i més sucre mentre que vas pastant, fins un punt de dolçor al teu gust, per que el faces una idea jo he posat, després de pesar la massa, la mitat del que pesava en sucre, però el vertader arnadí és un dolç molt dolç. Per aromatitzar li fiques la ratlladura d’una llima i una espolsadeta de canella. En molts llocs de València també li posen ametla molguda.

S ‘aboca en una cassola de test, formant caramull, i l’adornes amb d’ametles blanques, pinyons i sucre. Finalment el tens que enfornar una mitja hora amb un colp de grill però sempre vigilant perquè no ens creme massa les ametles i pinyons que hem col·locat.

 

 

 

RECEPTA DE PEPITOS

pepitos_

El pepito a València o el ximo a Castelló es un altre d’eixos plats amb molta imaginació que ens feia més suportable la quaresma.

No hi havia pasqua que ma mare no fera muntó de pepitos.

Podem omplir el cabàs de pasqua amb molts menjars i llepolies però no pot faltar la mona, la llonganissa seca, l’ ou dur i un parell de pepitos.

 

Ingredients per a 12 pepitos.

  • 12 pepitos
  • 2 cues de lluç
  • 2 pimentons rojos
  • 3 dents d’all
  • Una bosseta de pinyons
  • 1 pot gran de tomaca a trossos
  • 4 ous durs
  • sal

Per a fregir-los

  • 1 ou batut
  • Oli

 

Elaboració:

 

Per preparar el sofregit:

En primer lloc tens que bullir les cues de lluç, els ous i torrar els pimentons, després ho peles i talles tot a trossets menudets.

pepitos ingredients

Una vegada tens tots els ingredients a punt poses la paella al foc amb una mica d’oli, aboques els alls, seguidament els pinyons i quan ja tinguen un poc de color afiges el lluç, el pimentó i la tomaca. Fes-ho bo de sal.

Ho deixes coure uns minuts i quan ho tragues del foc poses l’ou dur i mescles.

Mentre es gela un poc este “mesclaillo”, s’han de buidar els pepitos que són uns pans menudets als que se li talla una punta i se li buida la molla.

 pepitos buits

A continuació amb l’ajuda d’una cullera xicoteta ves omplint els pepitos amb el “mesclaillo”. Prepara un plat amb un ou batut, banya el pepito i frig-lo amb oli abundant i calent. Perquè no caiga la punta pots mullar-la amb l’ou batut i com si de pegament es tractara tancar el panet.

Trau-los damunt d’un paper absorbent perquè perden l’oli i ja estan a punt per a completar el cabàs de pasqua.

Acabats de fer són un menjar exquisit perquè estan sequets per fora i tendrets per dins.

 

 

 

GUISAT D’ABADEJO I FENOLL

plat de guisat de fenoll_2

Més llarg que una quaresma.

Quantes vegades has sentit esta dita?

 

Actualment gastem estes paraules per a referir-nos a alguna cosa pesada o que ens resulta fatigosa. I amb raó perquè la quaresma, que antigament es complia els quaranta dies, consistia entre altres coses en no menjar carn durant eixos dies, i la veritat, els que ja tenien poc on triar, damunt havien d’ abstindre’s de menjar carn, que era el que tenien més a la mà.

Per tant no era una celebració molt estimada per les classes populars, i la gent humil, que no podia permetre’s comprar peixos cars, va haver de tirar mà de la imaginació per a poder menjar en temps de quaresma.

El guisat d’abadejo i fenoll és un d’eixos plat típic amb molta imaginació per als dies d’abstiència de la quaresma, encara que hui en dia el temps de quaresma ha perdut la intensitat que tenia i que alguna gambeta que altra ens podem permetre, no hem de deixar perdre completament les tradicions.

Ingredients:

100 gr. De fenoll

4 trossos d’abadejo, un per cada ració.

250 gr. De faves tendres amb baina

50 gr. D’ alls tendres

50 gr. De bledes

4 carxofes

500 gr. De creïlles a daus

4 ous

1 ceba xicoteta

Tomaca triturada 6 cullerades

1 culleradeta de pebre roig

Sal

Oli

Aigua o caldo

 guisat de fenoll

Preparació:

Començarem sofregint la ceba picada en una cassola amb oli.

Quan comence a daurar-se la ceba afegirem les faves amb baina, els alls tendres i les carxofes.

Pega-li quatre rebolcons i posa-li la culleradeta de pebre roig.

Sense deixar que es faça massa el pimentó afegim primer la tomaca, l’aigua i un pessic de sal.

Quan l’aigua comence a alçar el bull toca ja posar la creïlla tallada a daus, l’abadejo, les bledes i el fenoll.

Deixem tapat el guisat que es faça a foc lent ben cuit, però sense passar-se perquè l’abadejo si es cou massa s’endureix.

Quan la creïlla estiga cuita es quan toca apagar el foc, però minuts abans afegirem una picada d’ametles, julivert i all.

A l’hora d’emplatar li afegim ou dur tallat per la mitat.

fenoll

El fenoll el podeu trobar fàcilment brotant-se pels marges i camps.

Les propietats del fenoll són moltes.

Dos tasses de caldo al dia, bullint fulles i floretes de fenoll el milloraran la vista.

En bafs es boníssim per a la pulmonia i els tronxos durs quan està espigat els pots gastar per adobar olives.

Les llavoretes bullides són boníssimes per augmentar la llet de les mares i per que roten els xiquets lactants.

Un plat amb elements bàsic de la alimentació senzilla, que es va crear per complir les obligacions divines i que hui el cuinem simplement per disfrutar.

 

 

FELICITATS A TOTS ELS PARES

DIA DEL PARE

Quan sigues pare ho sabràs

En la vida el que és patir

Em deia mon pare

Quan de casa jo volia eixir

 

 

 

Passats els anys es complix

Allò que mon pare em va dir

Des que t’alces fins que el gites

Ser pare és tot un patir

 

Però si poses en una bàscula

Patiment i satisfaccions

Guanyen per moltes arroves

Les alegries que em donen els xicons

 

M’haguera agradat tindre una xiqueta

Fer-li pingos, trenes i posar-li tacons

Em conforme en la meua nora

Encara que d’ella estiga fins els co…..

 

 

MARTINGALA PER TAPAR UNA RATLLA EN UN MOBLE

Screenshot_2015-03-16-22-45-45-1

Segur que cuides i estimes molt els mobles de casa. Però en els mobles passa com en els cotxes, la primera ratlleta ens dóna un disgust de mort però a la que fa 10 ja tot ens té igual.

El cotxe el portes al xapista però el moble té una solució tant casolana com increïble.

Si tens un moble amb una o varies ratlles produïdes per claus, pel gat, pel gos o que no siga molt fonda, tinc el reremei.PicsArt_1426542183814

 

Hauràs d’obrir un anou i traure-li la molla. Frega l’ anou en pell i tot contra la ratlla del moble. A poc a poc voràs com la marca del moble desapareix.

 

Screenshot_2015-03-16-22-13-48-1-1

 

Que no el passe com a Pasqual que com no tenia anous va utilitzar ametles fregides i des d’aquell dia la dona està investigant perquè l’aparador de casa està ple de taques d’oli.

 

 

 

COM FER BUNYOLS DE CARABASSA

bunyols_

INGREDIENTS:

500 gr. de carabassa cuita i triturada.

300 gr. de farina

20 gr. de rent

oli de gira-sol

sucre

PREPARACIÓ:

Ja estem en plena setmana fallera i en taula no pot faltar un bon plat de bunyols. Moltes receptes hi hauran de com fer-los però jo et conte com es feia ma mare que li eixien boníssims.

Lo primer que farem és escollir una bona carabassa, trossejar-la i bullir-la fins que estiga cuiteta.

CARABASSA

 

 

Una vegada cuita la triturem. En mig got de caldo de bullir la carabassa desfarem el rent. Important que el caldo estiga tebi per a no matar el rent. Afegim a la carabassa el rent desfet i la farina, ho mesclem tot fins que es faça un puré ben fi. Una miqueta de vinagre farà que al fregir-los no queden oliosos.

MESCLA

 

Allò que ara tenim entre mans ho deixarem reposar 45 minuts en un recipient tapat per a que fermente la massa.

A l’hora de fregir-los utilitzarem la tècnica de l’ apretó. A l’apretar en una mà la massa, apareixerà el bunyol que al clavar-li el dit gros del altra mà al mig, sempre banyada d’aigua per evitar que s’apegue la pasta, li farem el forat central.

Fregir-los, com he explicat abans, en oli abundant on els farem doradets. Deixar sobre paper absorbent perquè solten l’ oli sobrant.

Prepara un platet de sucre per a sucar i a disfrutar d’un bon plat de bunyols de carabassa.

Tin sempre en compte el consell de ma mare:

Atenció amb els bunyols de fora casa, el posaran molta farina i poca carabassa.