ESTEM AMB L’AIGUA AL COLL

Estos de l’anjuntament a cada dia ho enreden més. Ara s’han inventat una senyal que diu “PROHIBIT EL PAS AMB AIGUA”

La que s’ha liat en la dichosa senyal. Resulta que en el camí on tinc jo la caseta, quan passes el garrofer i antes d’arrivar a la figuera, la carretera fa un clot.

Allí han arreat la senyal. Per eixe caminet passa molta gent que va d’ascursió a la muntanya. La veritat que el paisatge es precios. Fins extrangers venen a fer ascursions a peu. Els que som d’ací com ho coneguem tota la vida no ho apreciem.

Bó pues la majoria de ascursionistes quan veuen la senyal de “PROHIBIT PASSAR AMB AIGUA” deixen totes les botelles i cantimplores al peu del lletrero i tiren avant.

Home, poseu un lletrero més clar.

“PROHIBIT PASSAR A PEU QUAN PLOU I L’AIGUA T’ARRIVE AL COLL”

Però no lieu a la gent.

El resultat de tot este desproposit es que he tingut que fer una reclamació a l’anjuntament pa que pose un contenedor de botelles, perquè sinó de l’aire s’ompli el caminet de botelles.

Com els ascursionistes pugen a la muntanya sense aigua pujant, pujant acaben deshidratats.

La gent major del poble ha fet una manifestació perque van a per número pa repetir i els donen turno pa d’ací quinze dies.

El metge no para de dir:

“ESTAMOS SATURADOS”

Que dic jo que en valencià voldrà dir

“NO DONEM COLL”

L’anjuntament no posa remei a la greu situació.

Els ascursionistes no paren de vindre. Els polesies rurals estan hasta els ous de fer viatgets carregats de ascursionistes deshidratats. I els jubilats estan ensesos en flames perquè no poden repetir les medesines.

Vaig a posar solució a tot açò. En la radial tallaré el polèmic lletrero per la soca i ja vos contaré com s’acava tot açò.

EL PASIFICAOR

L’ altre dia estava en la caseta i veig passar al meu amic Paco pel caminet.

– Cheeee Paco quan de temps sense voret, com estàs?

– No tan bé com tu Visantico, pero anem tirant. Des de que va faltar Virtudetes visc en un piset menudet a les afores del poble.

– I com va el veinat?

– El veinat? Fatal, no em miren ni a la cara, fan les reunions de veins i no m’ ho diuen, fan votacions pa president de la comunitat i ixen elegits tots menos jo.

Visantico jo no se perquè. Fes el favor Visantico, tu que tens bones paraules, vine un dia i parla en el veinat a vore si pots fer algo. Estic desesperat.

 

La història de Paco em va arrivar al cor. No ho comprenia, si no parla per no ofendre. En la vida le sentit discutir en ningú, ni en la sogra.

 

I allà que vaig anar de pasificaor a casa Paco.

Tire a tocar el timbre i “RECOLLOOOONS”

– Homeeeee Paco, a qui se li ocorre posar Francisco Matamoros en el timbre en una finca plena de musulmans?

– Pero si es el meu cognom.

– Pues el canvies de finca o el canvies de cognom. Podien dirte Francisco Chafacharcos o Botasequies pero Matamoros. Jo el recomane que poses en el timbre Paco i Chimpum.

– Chimpum de cognom, Visantico?

– No Paco no, Paco i ja està, sense cognom. I si vols posar un cognom, posa un que sone a musulmà i que siga gracios, pa reconsiliarte en el veinat.

– Quin cognom em recomanes, Visantico?

– Pues jo posaria PACO ALI-PAPARAT. Sona a musulmà, es gracios i el ve al pelo.

LA HISTORIA CENSURÀ DEL TIO VISANTICO

Segur que tu ja hauràs llegit la hitòria “DE BERENAR AMB EL MEU NET” que vaig escriure un dia després de dur al meu Chusep a berenar.

Més de 75.000 persones llegiren la hitòria i milers de comentaris, me gusta i compartir per la vostra part convertiren la història en la publicació més vista de la pàgina de “el tio Visantico”.

Pues bé, te conte tot açò perquè la hitòria ja no existix. “Fesbuc” la borrat, la fet desapareixer. Igual es perquè parlava de una multinacional que fa hamburgueses i que te nom de pato de Disney (McPatodeDisney). No diré el nom, no siga cosa que tornen a borrar la publicació. Potser es pensen que el McPatodeDisney està pagant-me per a que parle d’ells. Pues no, ni un cèntim. Però a mi, a la meua edat ja no em fa callar ningú.

 

Però si no has llegit encara la història “DE BERENAR AMB EL MEU NET” o vols tornarla a recordar, la tens en la pàgina  https://eltiovisantico.es/de-berenar-amb-el-meu-net/

 

Bé, només volia que ho saberes perquè estic encabronat. No perquè “el tio fesbuc” ha borrat le que jo he escrit, més bé perquè també ha borrat tots els comentaris vostres que tanta alegria en donaven cada volta que els llegia.

Però tranquil que seguirem divertin-mos mentres ens deixen. Serà per històries? El tio Visantico te corda pa rato.

UNA VESPRADA EN EL SUPER

Tota la vesprà esperant a que tornara la meua nora de comprar pa ferme un yoguret i moure al casino a fer la partideta.

Arriva tota carregà i diu:

– Hay Visantico que se me han olvidado sus yogures!!!

 

La mare que la parit, totes les mariconaes pa ella de chocolate no li se han olvidao no.

Tranquila jo aniré i em compraré els yogurs.

El meu chusep que en sent diu:

– Iaio compram un pot de monster de Rosi.

– Aixó que collons es? Apuntameu en un paperet i a vore si eu trove.

Entre en el super i li pregunte a una chicona.

– Fes el favor, on estan els yogurs?

– En el departamento de lácteos.

– Que ya no es diuen yogurs?

– Si, pero tiene que buscar los lácteos.

Después de pegar 70 voltes, per fi els he trovat. Una estanteria com de así a València plena de yogurs. Mes de 600 clases diferents.

Frutas del bosque, con bifidus activo, con copos de avena, lcasei inmunitas, con fibra, azucarados, light, sin azúcar, de limón, de fresa, de macedonia, de melocotón, ……………

– Jo vull un yogur blanc, i así fa un fret que pela.

A tot aixó pasa una chicona i li pregunte:

– Fes el favor, teniu yogurs blancs?

– Como los quiere, de importación, nacional, marca blanca, hacendado?

– Pues casi que prefiero asentado, perque porte un hora de plantó buscant yogurs i encara no he tret trellat. Jo nesesite comprar yogurs blancs i apreseta, perque estic chelanme com un poll i ja en cau la moquita. Mire señorita ja estic apunt de encabronarme i comensar a pegar cabotaes contra la astenteria esta que pareix el muro de las lamentasiones.

– Tiene que buscar en yogur natural sin azúcar, pero mejor ahora le envio al encargado del departamento de lácteos.

Al vorem alli acorralat per mils de yogurs i tremolanme la bancá de fret que feia en aquell pasillo, dic:

– Sacabat, berenaré un gotet de llet i arreando.

Pero no podia tornar sense el recao del meu Chusep. A vore el paperet: “ Un pot de monster de Rosi

Casualitats de la vida que pasa una dependenta que en la blusa portava un lletreret que posava “ROSA”.

– Pués esta será la dels pots. Fasa el favor, Rosa, vosté es la dels pots monster?

Comensá a descollonarse ella soles i diu:

– Usted se referirá al bote en edición limitada que ha lanzado la marca Monster en exclusiva para nuestra cadena que lleva la firma de Rosi, el piloto de motos.

– A redeuuuu, jo que se, aixó será. Jo de Angel Nieto paca si no en conec a cap.

– Pués apresurese porque quedan solo cinco botes en la estantería. Y están al final del pasillo.

Comense a anar apreseta. Per lo menos el meu Chusep estará pagat del seu iaio.

A tot aixó que ma delanten cinc adolescents en la cara plena de granets i que chillaen:

-¡¡¡Perfí alli estan els pots de Rosi, a per ells!!!

-Una merda eixe pot es pa mi.

Aselere de 0 a 100 en un segon i me tire en plancha damunt la estanteria dels pots. Cau la estanteria en tan mala sort que es mesclen en un montó totes les vegudes. Allí estavem, els 5 adolescents i jo busechant en un montó de pots de veguda buscant el del motoriste.

Tot un espectácul, els de seguritat, les caixeres, els del peix, la carn. Tots animanme en aquella competició improvisá que haviem montat.

Al final la recompensa. Un pot groc, diferent a tots els demés sostenia en les meues mans. Al vore que tots aplaudien, sabia que a quell pot era el que buscava.

Ale paca casa, en una bona cachimona, ple de moraures i encabronat per no haver trovat els yogurs blancs. Però en la satisfació de haver complit el recao del meu Chusep.

POESIA AL PET

Que records, quan anava a escola de xicotet.

Qui no ha tingut al llarg de la seua vida un mestre que li dien Don Antonio o una mestra que li dien Doña Carmen?

Pues jo també tenia una Doña Carmen, que quan algú es portava mal li donava una estrofa de una poesia i se la tenia que saber de memòria per a la semana seguent.

Jo era tan bon xiquet que al final de curs me sabia totes les estrofes i la poesia sencera de memòria.

I allà on anavem mon pare me pujava dalt de la taula i, ala, a recitar.

Así te deixe, LA POESIA AL PET.

LA COMUNIÓ DEL MEU CHUSEP

Ja está tot pasat. El meu Chusep ha pres la comunió. Dia gran en el poble, les campanes repiquen, les traques tronen una darrere de latra. El poble huí ompli l’ esglesia i el retor aprofita el moment de máxima audiència per a fer campanya publicitaria. Les mares dels comunioneros mudaes, pintaes i guapetones com les modelos i els pares bufant i renegant perque tenen que aguantar el trago de plantó mentres els amigachos estan fense la cerveseta en el bar de enfront.

 

Com canvien les coses. En la meua comunió, les mares portaven teja i mantilla negra com si sa vera mort algú. Ara el donen la ostieta en la ma. Antes si tocaves la ostieta era pecat mortal.

 

Un amic meu, Toni el farfallós, va comensar a parlar mal despres de la comunió. Ningú trobava explicasió de perque parlava malament. Als 18 anys rascanse el paladar es va donar conter que encara tenia la OSTIA apegá. Va deixar de ser farfallos peró el apodo es va quedar pa tota la vida. O lo que li va pasar a Jaume que al pasar per davant del altar el retor li va dir:

– Jaume tienes que hacer la genuflexión cuando estés delante del altar. A partir de eixe dia Jaume cada volta que pasa per davant del altar es posa a fer abdominals.

I en el convit. Che quin desproposit. Cada vegada que els camareros treien un plat sonava una música discotequera i salsaven tots els convidats ballant i rodant a modo de ventilaor les servilletes per l’aire. Com si no haveren vist mai una gamba en un plat. En la meua comunió no hi havien ni gambes ni fua de pato ni entrecot ni postres espectaculars. La ració era un tasó de chocolate i una ensaimá a cada u. I no me imagine jo quan treien el chocolate, als convidats ballant al ritme de música de la época i rodant la mantilla negra per l’aire com a desesperats.

menu

Com canvien els temps i les costums. El meu trache no era ni de mariner ni de capitá. Pantalonets curtets, camisa blanqueta, sandalietes i arreando.

 

I els regals? Els xiquets de huí en dia tenen una taula plena de regals, la mitat son electrónics. A mi en regalaren un baló de cuero i era el mes felís del mon. En el poble només hi havien tres balons de cuero i un de ells era el meu. Pero ha pesar de tot estic molt content de vore al meu Chusep disfrutant en els seus amics i cosins. Tots diuen que hi havia masa menjar peró ningú ha deixat res en el plat, intentant amortisar els diners invertits en el regal. No pasa res, al arrivar a casa dos o tres almax al cos i a la marcha.

Una tradició continua, la de firmar el llibre del comunionero. Antes de firmar he escrit un consell al meu Chusep:

-Huí ha resibit la Primera OSTIA de la teua vida. A partir de ara en cauran una darrere del altra perque la vida es axina de dura. Pero ací tindrás al iaio per aguantarles i donarlos solució.

Huí no vos parlaré de la meua nora ni del trache que portava ni el joyerio que lluia. Huí el protagoniste era el meu Chusep.

HUMOR VALENCIÀ ARREU DEL MÓN

Eleuteriet es el cosí germá del meu Chusep. Es el serebrito que controla tot este potaje del intrenet.

En diu Eleuteriet:

-Tio Visantico he sacado una información referente a su blog por medio de google analytics y gracias a los cookies que acumulan información cuyo fin es la realización de estadisticas para adoptar decisiones, google nos da un mapamundi donde se ve desde que paises le siguen.

Jo después de sentir tota esta montoná de paraules, no sabia si alegrarme o comensar a plorar. A mi guguel em sona a marca de chinclet y cookie a marca de galletes.

Diu el meu Chusep:

-No iaio, google es un buscaor, chrome es un navegaor y una cookie es un acumulaor de informasió.

– Avore si eu tinc clar. Guguel es un buscaor com Pepe el Rata que sempre va aspigolant tot lo que pilla pels camps. Chrome es un navegaor com Toni Clochina que te la barqueta en Cullera pa navegar i una cookie es com Pepica la Chafardera que no para de arreplegar informasió pa anar contanto a totes per el forn i la peluqueria.

Diu Eleuteriet:

– En resumen tio Visantico, que lo que ponemos en su blog no solo lo ven en Valencia y en toda España, tiene usted seguidores por todo el mundo y en concreto en:

República Dominicana, Estados Unidos, República Checa, Francia, Chile, Italia, Dinamarca, Andorra, Argentina, Bélgica, Alemania, Macedonia, Suiza, Indonesia, Perú y Emiratos Arabes.

-Si homeeeee tu estás loco o qué? Eixe guguel no deu de funsionar be.

Diu el meu Chusep:

-Si iaio si, es de veres. Molta gent de Valencia que ha emigrat buscant faena per tot el mon seguix les seues histories, i en elles troben un raconet on parlar i riures en valenciá.

-Mare de Deu quin compromís.

I pensar que tot asó eu comensarem el meu Chusep i jo un dia contant coses als de casa i als amics, apoltronat en el meu silló relax. Asó eu conte en el casino i no seu creu ningú.

Bueno pues vull donar les grásies a tots i en espesial a tots aquells que esteu fora de casa i anyoreu la terreta. No sabeu la satisfació que dona contar algo i que a la gent li agrade.

Podreu parlar en anglés, alemá, rus o chino pero quant es cabrecheu segur que vos ix de dins del cor un “RECOLLONS”o “MECAGUENLAMAREQUEUAPARIT”

Ojalá pugau tornar pronte a casa a vore a la familia i a menjarse una paelleta com Deu mana i en condisions.

Veig que no hi ha ningú de Brasil, pero si apareguera algú em pot combidar a sa casa pa vore el fúrbol, que no li diré qe no. Pa vore la final Brasil-España.

Mira ara apareix un mensatge nou de Paco, un valensiá que está en Australia i diu:

-Tio Visantico, voste que es un home de món. Ma comprat un boomerang nou, com puc desferme del vell? No hi ha manera.

JAJAJAJA

Enviamelo a mi que segur que ja no torna.

¡¡¡HUMOR VALENCIÀ ARREU DEL MÓN!!

mapa

 

 

 

 

LA COLLITA DE LES TARONGES

Per fi man collit les valensies.

Antes feiem tracte quant el compraen les taronges. El compraor el dia un preu, tu li dies un atre i después de anar a vore el camp, un asmorsar i dos casalles quedavem en un preu, feiem el paperet i els dos contents.

Ara el compraor el diu:

–          Pues aixó es lo que hi ha Visantico, o les collim a eixe preu o a la pelaora

A 100 duros les he venut i soc dels afortunats. Fa 20 anys ja les venia a 100 duros i seguim igual. Igual no, pichor.

La taronja, mira si está abandoná que es el únic producte que es ven en duros.

Sin embargo la gent jove es pensa que la arroba @ es un invent de Bill Gates y del internet.

Pues que sapiau que la arroba @ es la medida de pes que hem utilisat els llauraors des de fa molts anys.

Pa pesar les taronges sempre hem gastat la báscula de caixons y les peses. 1 arroba @ son 12.780 kilos, i en un caixó cap arroba i mitja de taronges.

Al arribar al camp de bon matí, tire a obrir la reixa i veig que dins del camp havien una cuadrilla de morenos furtanme les taronges. Agarre el gaiato i comense a chillarlos:

–          O solteu les meues taronges o bos unfle a bastonaes.

Salta un moreno que chapurreava el castellá i diu:

–          Jefe, yo soy Mojamé y soy el cabesa de cuadrilla. Nosotros hemos venio a cogerle las taronjas.

Ostiaaa si son els collidors, no hi havia ningún del terreno.

–          ¿Por qué habeis saltao la valla de mi campo?, ¿No podiais esperar?

Y Mojamé diu:

–          ¿Valla?, Esto no es una valla jefe, valla es la que saltamos en Melilla el año pasao. Pa nusotros esto es como una red de pinpon y ansí vamos adelantando, que nusotros cobramos por cajón.

El cabró del Mojamé era un moreno cachondo de molt de cuidao. Portava penchant al coll una bota de vi i cada volta que li dia “Mojamé” marreava una chorrotá de vi en tota la cara i en dia.

–          ¿Está bueno er vino jefe? Es negro.

A la segón chorraeta que hem va fer en la cara, li dic:

–          Mira morenet, a mi no en diuen ” jefe”, a mi en diuen Visantico i de apellido “OSTIAMÉ”. Axina que comensa a cridarme per el apellido que tinc ganes ja de trencarte el garrot en el llom.

Che i sobre parlarli en valensiá en va entendre a la primera. Va amollar la bota de colp i sacabaren totes les chorraetes.

En tot aixó va arrivar el compraor i el comersiant.

–          ¿Com va aixó Tio Visantico? Pregunten

–          Así estem, enseñanmos idiomes, conteste jo.

–          Bueno ¿ quant tinc que cobrar les taronges?

–          Che Tio Visantico, ¿Qué no es fia de mosatros?, diu el comersiant.

–          Ahí te Tio Visantico la garantia de que cobrará i la mostra del poderio económic de la nostra empresa. Un Mersedes Benz modelo 6LA, con tracción integral con una aerodinámica record en su segmento, con un coeficiente CX de 0.29 y un precio de 39.252€.

–          Mira chicón vista la tonteria i el poc trellat que em demostres, ara tanseñaré jo la garantia de que cobraré i pronte les taronges que tant man costat de criar i a la merda de preu que tu te les amportes.   La garantia de cobro es este gayato que tinc en les mans. De madera noble, curvatura manual en el extremo superior, taco inferior de goma antiresvala y comprat en la fira de Xátiva per 20€. I si no pagueu pronte voreu com es posa de 0 a 100 en un segón.

Che mira i també en comprengueren enseguida. No mes acavaren els morenos de collir, en feren un talonet i el compraor no va cobrar ni la comisió. I es que quant parles clar, tot el mon tanten.

Llastima de taronges que es quedaren en l’ abre per culpa de la puñetera clareta. Tindrem que arreplegarles i portarles a la pelaora. Asó de les taronges te mala solusió. En el esfors que mos ha costat criar els tarongers i ara que el tingam que abandornar perque no donen ni pa gastos. ¡QUE LLASTIMA, QUE LLASTIMA!

 

BASCULATARONGER

FIAMBRERAS EL ÚLTIMO SUSPIRO

El disabte de matí diu el meu Chusep:

-Yayo huí com la mare no está he portat a uns amics pa chuar a la plei en el meu cuarto.

– I aon anat ta mare?

-Anat a una reunió de eixes de tupervare.

-Tupervare, aixó que collons es?

– Crec que de fiambreres.

El dumenche malse de bon matí i veig un prospecte damunt de lascribinia o mesa de estudio, com ella diu, em pose a llegirlo i casi caic de cul, allí posava:

TUPERVARE, S.L. FIAMBRERAS EL ÚLTIMO SUSPIRO

Las tenemos de todo tipo, forma y precio.

Dentro de nuestras fiambreras caben cualquier tipo de fiambre y de cualquier condición.

Fiambres famosos y célebres que han utilizado nuestras fiambreras:

Franco, Walt Disney, Elvis, Drácula, …………………..

Entre nuestra amplia gama destacamos los modelos más vendidos:

FIAMBRERA GPS: Esta fiambrera te lleva Galopando Pa el Sielo.

FIAMBRERA CON ARCÓN ZAPATERO: Si una vez dentro de la fiambrera decidimos quitarnos los zapatos de charol y ponernos unas pantunflas, siempre nos vendrá bien el arcón zapatero para tener bien organizados los zapatos.

FIAMBRERA CON FUNDA DE ALOE VERA: Esta fiambrera tiene mucho éxito, ya que mantiene la piel y el cutis del fiambre terso y suave durante bastante tiempo.

FIAMBRERA CON ALMOHADA COPOS DE LATEX: Esta fiambrera está diseñada para los amantes del esquí, ya que los copos simulan la nieve y nos encontraremos en un ambiente muy fresquito a la vez que agradable.

FIAMBRERA CON CORREDERA NIDO: Producto pensado en los amantes de la naturaleza y los pájaros. Incluye cama inferior arrastre para las visitas inesperadas.

FIAMBRERA CON RELAX Y PALANCA: Este tipo de fiambrera es ideal para los más bromistas ya que en cualquier momento usted puede darle a la palanca y el relax le levantará automáticamente dando un susto de muerte a todos los presentes en el tanatorio.

Si en aquell moment em punchen, no em trauen sanc. Esta no anat a una reunió pa comprar fiembreres anat a triar un ataut pa mi.

A recollons per això porta un mes preguntanme:

-Y usted Visantico ¿Cuántos campos tiene?, ¿Y aparte de esta casa y la del campo tiene alguna más? Deberia darnos poderes a su hijo y a mi en su libreta del banco por si a usted le ocurre algo.

La mare que la va parir, esta lo que vol es ferse en tot, es tocará el nas perque el hereu universal es el meu Chusep.

Lo que no sap ningú es que yo ya tinc la meua fiambrera ancomanà. Una fiambrera adaptà a mi, último modelo ordenaor incluit per a estar conectat en tots vosatros desde on siga que anem a parar. Ostia espere que en el más alla tinguen WIFI. Jajajaja.

taut

Utilización y usos más comunes del inodoro.

Segur que habeu llegit el manual que vaig escriure pa Isidoro el de la fábrica de vaters, piques i videts.

Com han quedat molt content ara ma ancomanat una guía de com utilisar el vater.

I este es el escrit que li he enviat.

Una ves montado el aparato debe usted seguir las siguientes instrucsiones para utilisarlo:

PASO 1. LEVANTAR LA TAPA (A)

Con la tapa (A) levantada puede usted proseder a evacuasiones tanto líquidas como sólidas.

PASO 2. EVACUACIONES LÍQUIDAS:

En cuanto a este tipo de evacuasiones las dividiremos en 2 apartaos dependiendo del sexo del que se dispone a utilisar el aparato.

INSTRUCSIONES DE EVACUASIONES LÍQUIDAS PARA HOMBRES:

Puede usted evacuar líquidos si solo levanta la tapa (A), pero sin contarlo a sus amigos, o de pie si levanta también la tapa (B). Según una ancuesta realisada, el 80% de los hombres desconosen que la tapa (B) también se puede levantar.

Una ves alsadas las tapas (A) y (B) se posisiona usted de pie frente al aparato cogiendo con una mano y con firmesa el aparato propio. Apunte al sentro del agujero como si tuviese una pistola en la mano. La mayoria de los hombres apuntan con la pistola pero luego disparan como un rifle de feria, a todos los laos menos donde toca. Nunca realise este proseso de rodillas, ya que si caen las tapas (A) y (B) a la ves podrian pillarle la “ pistola” y produsir daños irreparables.

INSTRUCSIONES DE EVACUASIONES LÍQUIDAS PARA MUJERES:

No es aconsejable que las mujeres evacuen líquidos de pie. La posisión adecuada será sentada. Habiendo alsado la tapa (A) cuando la micsión empiese a salir deberá realisar un movimiento de cadera en forma sircular pa que nunca el chorro caiga en el sentro. Al contrario que los hombres. De esta forma evitará el roidito que se produse al caer con presión la evacuasión líquida e impactar en el agua, evitando así que alguien oiga el chorro.

PASO 3. EVACUASIONES SÓLIDAS.

En este caso no haremos distinsiones de sexo.

Levante la tapa (A) y adquiera la posision de sentado/a. Ejersa ahora una fuerza igual al volumen ocupado por los restos o mondongo a evacuar e inversamente proporsional a la fuerza que ejerse la gravedad. Hasiendo fuerza apriete los ojos hasta tenerlos casi serraos. Esto no es nesesario en China y en Japón. Puede usted proseder ya a la evacuasión sólida. Nos hemos saltado el paso importante de bajarse los pantalones. Si no lo ha hecho, entonses se recomienda una buena ducha.

Si ha utilisado el aparato sin leer estas instrucsiones y se ha sentado con las tapas (A) y (B) levantadas, puede que le haya produsido el EFECTO VENTOSA y no pueda levantarse. Intente produsir un buen petorro para eliminar el efecto ventosa. Si no funsiona, abra bien grande la boca y grite “AAAAAAAAAAAAAAAAAA”, esto último no sirve para na pero igual alguien le oye gritar y acude en su ayuda.

Recomendamos tener siempre serca y plastificadas estas instrucsiones por si surge alguna duda.

Ara si no meu paguen be, el manual del videt no el faré. Cada u que es llave lo seu com forme li parega. Home que tinc que pagar la comunió del meu Chusep y la pensió no dona pa tant.

vater2