LES LLAPISSERES DE COLORS

LLAPISSERES DE COLORS

Sempre he tingut a casa una caixa de llapisseres de colors. Plena de colors diversos dins d’una caixa de fusta tancada amb un passador.

El blanc volia sempre manar-li al negre el que havia de pintar i el negre resignat sempre callava i del blanc era un subordinat.

El color verd es burlava del rosa dient-li que era fi i refinat però el rosa sempre lluitava sense acovardir-se i la seua condició sempre anava reivindicant.

El roig i el blau no s’han aclarit mai en la vida i continuen lluitant, un sempre vol pintar més que l’altre i l’altre vol seguir pintant.

El groc no parla masa perquè sempre està malalt.

El marró és dedica a la terra i el taronja és l’únic que parla valencià.

El morat també demana el seu dret a pintar.

El guirigall que és forma dins la caixa se sent per tot el veïnat.

No hi ha forma d’aclarir-se, discrepàncies sempre hi hauran.

Però quan és tracta de pintar un bonic paisatge tots han de col·laborar.

Tant es val si és blanc, negre, roig, blau o rosa, tots han de pintar.

El blau pinta rius, mars, cels i núvols.

El marró i el verd pinten la terra, arbres, brosses i camins.

El blanc i el roig pinten les cases de tots els veins.

Núvols rosats apareixen quan el groc pinta el sol en un redolí.

El negre ombreja les figures per què ressalten i al cel dibuixa teuladins.

El morat li posa un toc romàntic, pareix que es faça de nit.

Però açò no canvia l’ història de la caixa de colors.

Es fa de dia i torna a haver-hi rinyes i discrepàncies.

I jo que no pinte fava en tot este embolic, crec que açò no té fi ni solució.

 

 

LA INVASIÓ DEL JALOUÍN

HALLOEWIN

Diferència hi ha de les celebracions de Tots Sants d’ara a les de la meua època. Contaven els vells que la nit d’ànimes totes les ànimes dels difunts tornaven a casa. Si els familiars havien resat per ells, podien pujar al cel, si no vagaven pel purgatori fins que algú es decidira a resar.

 

La veritat és que en aquella època eixos dies eren més tristos, no podies ni cantar, ni riure’t ni res que es pareguera. La ràdio cantava música clàssica i tots vestien de negre i del cementeri a l’església a resar pels difunts. Home aquell temps era molt fort, però el d’ara també.

 

Hui en dia u pot estar posant flors al cementeri al matí i a la nit vestit de zombi ballant en la discoteca. Estem invadits per modes i tradicions americanes. Ja ens estacaren en el seu dia al Papá Noel, un tio gros barbut en pijama que gràcies a uns renos que volen en una nit repartix regals a tots els xiquets del món. No ho teníem bé amb els Reis Mags?, que dius, és també un enredro, però un enredro nostre de tota la vida. Sempre el quedava el dubte de dir, igual com són tres i es repartixen la faena, pot ser veritat. El cas és que cap de tots era valencià. I dic jo, que inventar per inventar, jo posaria al Pare Ous que en carro i aca va repartint joguets i alegries als xiquets valencians.

Ara estem invadits pel Jalouín. Però si estem pensant en la gent que volem i ja no està. Recordant el temps que passarem al costat de les persones que han desaparegut d’este món. Com ens tenim que disfressar de dràcula de zombi o de fantasma? Per això ja està carnestoltes.

 

Cada dia pensem en ells, però estos dies en més dedicació. Netegem les pedres de marbre on estan enterrats, posem flors i parlem de les anècdotes i successos que passaren quan encara estaven entre nosaltres. I després de tot açò el poses de zombi, de bruixa, de calavera o un punyal travessat al cap i el poses a ballar i a veure?

 

La veritat, crec que sóc progressista i tolerant però no acabe d’ entendre estes americanades. Esperem que estes invasions passen i aconseguim que les nostres tradicions que són moltes sobrevisquen per damunt de modes o interessos econòmics.

Tornem a disfrutar dels tradicionals panellets de Tots Sants. Deixem de posar cares terrorífiques a les carabasses que després no ixiran bons els bunyols.

PANELLETS

 

 

CLIKLLARGFORN

 

 

 

LA MOCADORÀ

mocadora

Es típic a València

Regalar la mocadorà

A la dona amada

I a ta mare, que s’alegrarà

 

 

 

Fruites i verdures de l’horta

Fetes de massapà

Envoltes en mocador de seda

I fes-li una bona llaçà

 

Ja el rei en Jaume anava

Amb la mocadorà per davant

Per demostrar l’amor que tenia

A la seua esposa Violant

 

Acompanyen a les fruites

Piuleta i tronador

Suma de tradicions i festes

Tot dins d’un mocador

 

Celebrem el 9 d’octubre

El dia dels valencians

Però també és este dia

La festa dels enamorats

 

Que a València no pinta fava

Un tal San Valentín

Que llança fletxes a l’aventura

El nostre patró és Sant Donís

 

CLIKLLARGFORN

 

 

 

LA CLAU DE LA FELICITAT

Screenshot_2014-09-08-09-42-44-1

No seràs mai feliç

Si no disfrutes el que tens

I el passes els dies desitjant

Tot el que tenen els demés

 

 

 

 

No seràs mai feliç

Si no veus una posta de sol a l’Albufera

I no olores el gesmil

Que creix arrimat a la carretera

 

No seràs mai feliç

Si del que diuen estàs pendent

Que mai no t’afecte

El que critica la gent

 

Screenshot_2014-09-08-09-39-21-1

 

No seràs mai feliç

Si no veus somriure un xiquet

I aprens de la innocència

Que perdrà poquet a poquet

 

No seràs mai feliç

Si no sembres un solc de fabes

I te les menges en tortilla

En un parell de botifarres

 

No seràs mai feliç

Si per enveja omplis el sac

Pot ser que el sac es trenque

I al moment tot s’acabat

 

Disfruta de les coses senzilles

Que la vida t’ha donat

I no enveges lo dels altres

Ahí està la clau de la felicitat

 

Screenshot_2014-09-08-09-41-40-1

 

el teu anunci

 

 

 

REMEI CASOLÀ CONTRA LES PIXARRADES DELS GOSSOS

benimuslem

Esta clar que a ningú li fa gràcia que els gossos li pixen la façana de casa. Diversos son els remeis que alguns posen en pràctica per a evitar la pixarraeta del gos del vei.

Uns opten pel sofre i altres per posar botelles d’aigua plenes. Alguns per a assegurar-se posen marraixes de cinc litres. No hi ha explicació científica perquè esta solució tan popular. Hi ha qui diu que el gos es veu reflectit en l’aigua i s’espanta, altres que la botella mata el cantonet que es el que busquen els gossos.

A Benimuslem han trobat la solució al problema i han obtingut resultats positius. Es tracta de col·locar una botella al costat de l’altra per tota la façana.

benimuslem2

Els gossos no es que es veuen reflectits en l’aigua, es que no tenen lloc per a pixar. No queda ni un lloquet on desfogar-se. Davant d’ esta façana hi han sempre 3 o 4 gossos mirant la manera de pixar-la però no troben el foraet. Ja s’han vist colles de gossos de Benimuslem emigrant a Alzira i a Alberic on esta pràctica de la “multibotella” no ha arribat.

El gossos d’Alzira ja han protestat i demanen que a l’altura de l’ecoparc es col·loque una tanca alta perquè els gossos que venen pixant-se des de Benimuslem no passen si no tenen permís de residència.

 

el teu anunci

 

 

 

 

ASPLICACIONS SIENTIFICA A LA CALOR

almorralins

ASPLICASION SIENTIFICA A LA CALOR.
Cada 169 años Valensia se despega de la tierra y se sitúa entre la tierra y el sol.
Aparese el fenómeno denominado por los meteorólogos como VASCORRA y un viento cálido al que denominamos

“UN PONENT DE COLLONS”

Las almorranas sufren un aumento exagerado de tamaño y aumenta su escosor.

Hay peligro de que a estas almorranas gordas les salgan pelo,  se despeguen de los culos y nos invadan como los gremlins.

ALMORRALINS en este caso.
Para volver al sitio hay que aspentechar todos los valensianos a la ves hasia la Tierra y así se pasa toda la ponentà.
A LA DE UNA……………
A LA DE DOS……………
I A LA DE TREEEEEEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
VAAAAA…..VALEEEEENNNNSIIIAAAA…VVVAAAAAAAAAA……

 

el teu anunci

 

 

 

L’OU I LA BOTIFARRA

louilabotifarra

Un ou i una botifarra

Es conegueren en un plat

Sense creuar paraula

Un de l’altre s’han enamorat

 

 

 

Fem una bona parella

Diu l’ou caigut

Aixo els ho diràs a totes

Les botifarres que has conegut

 

Poc tinc jo que oferir-te

Sang, seba i cansalà

Segur que a tu t’agrada

Un tros de carn torrà

 

Que no negreta meua

Per tu done jo el rovellet

Abans de que se’l mulle

Algun tros de pa sequet

 

L’ou i la botifarra

Que es conegueren en un plat

Decidiren prompte casar-se

En l’església del costat

 

L’ou trage blanc lluïa

Amb puntilla pel costat

Bonico el rovell tenia

Pareixia enamorat

 

La botifarra no sabia

Que posar-se per a l’ocasió

Jupa de cuiro negre portava

Pareixia un xòfer de camió

 

L’ou i la botifarra

Els papers es van canviar

De sexe res sabien

I ningú els va criticar

 

Tan se val si eres botifarra

Ou, llonganisa o tros de carn

L’important es l’amor que tingues

A la persona del teu costat

 

Desperte Visantico

Menuda becada que ha pegat

Vaig i torne a per aigua

I voste ja està somiant

 

Si no em desperta la nora

Em quede sense esmorzar

Un ou i una botifarra

Que bona lliga fan

QUAN EL IAIO NO ESTIGA

ult

El meu Chusep ma fet una pregunta huí:

-Iaio i que faré jo quan tu no estigues?

Pobret, clar com jo sempre estic diguent li: “Quan el iaio no estiga açò, allò, lo atre, pues ell es calfa el cap.

Però pensant com contestar li me s’ ha ocurrit una “parrafà” que he escrit en un paper per a que no li se olvide mai.

Van per a tu també estes paraules si el teus iaios o iaies no estan. I pensa que allí on estiguen de tu sempre cuidaran.

 

 

Quan el iaio ja no estiga

Mira fixament al sol

Desde allí seguiré iluminante

Com si fora un cresol

 

Sembra sempre les faves

La nit de tots els Sants

Tindràs favetes tendres

I en colliràs a dos mans

 

Centrat en el teu somni

I ves sempre a per ell

Que no hi ha res imposible

Si en alcansar-ho el deixes la pell

 

Si les coses es posen lletges

No el tens que preocupar

Que demà quan el sol naixca

El iaio el tornarà a iluminar

 

Quan algun problema el pose

Entre l’espasa i la paret

Mira al cel en lluna plena

Imagina que es la llum de la mobylet

 

Diuen que quan es moren

Van a un lloc molt mes millor

Però per a ser millor que València

Ja pots donar te aire Nostre Senyor

 

No el preocupes que el iaio

A soles no el deixarà

Tanca els ulls i recordam

I el iaio al teu costat estarà

 

Que els records del iaio

No el fasen mai plorar

Recordam sempre alegre

Igual que el sol quan naix per la mar.

 

Al cel diuen que vas si eres bo

Al infern si has segut pecatós

Jo només demane que on m’envien

Fasen els dissabtes un bon arròs caldós

 

PicsArt_1405782281389

EL REI AUDICA

corona real

Estos dies no paren de dir en les notisies la paraula “AUDICAR”. Que el rei audicará en el prinsipe.

I jo pensava:

–          Audicar no es un consesionari de coches? Será que el rei li ha comprat un coche de eixos de alta gama al prinsipe?

El meu Chusep que está sentinme astralejar diu:

–          No iaio, que no es audicar, es diu abdicar.

–          I aixó que es?

–          El dicsionari diu: Dicho de un rey: Ceder su soberanía o renunciar a ella.

Després de sentir el discurset del rei ho vaig acavar d’aclarir. Ara resulta que audicar vol dir dixarli totes les fanecaes al chicón. O siga, que el tio es jubila i li pasa el marró al prinsipe Felipe, que quan siga rei li diran Felipe Sesto, ostia com a Camilo Sesto. Bon cantant Camilo Sesto, mare meua com cantava Jesucristo Superestar.

Este será el reinat dels referéndums. Tots demanen referéndums, els catalans, els republicans………….. Peró no pot ser “Porque la Constitusión no lo permite”. Pues la solusió será fer un referéndum pa canviar la Constitusió. O aixó tampoc pot ser?

Ai pues está be aixó de audicar, veus, perque el lleves tots els problemes de damunt de un plumaso. Mira jo també audicaré en el meu chicón, que sapañe ell en els camps de taronges que a mi ja me ve masa llarc tot. Totes les fanecaes que tinc pa ell, que huí en dia quan mes terra tens, pijor.

Es posará poc contenta la meua nora, aixó voldria ella conventirse en reina, igual que la Letisia. Segur que la meua nora ho venia tot i seu gastava tot en viaches, roba i collars. Esperem que la Letisia no porte la mateixa idea.

Quan sajunten tots el dia Nadal el rei continuará diguent a la familia el discurset de sempre i el cuñat, el Urdiangarrin, li oferirá un negosio redondo a Felipe Sesto.

Ara que, si el prinsipe em fera cas a mi, agarraria el AUDICAR i sen aniria pa ca casa.

 

audicar