El miracle dels angelets

angelito

Decidirem posar un pareteta en el pati de la caseta perque la meua nora dia que “no tenía intimidad cuando tomaba el sol.”

A mi no hem molestava perque tots els que pasaven per la carretereta cridaven “adeu Visantico”.

Vaig parlar en Toni Birgueries, un obrer jubilat del poble. Li diguem Birgueries perque eixe igual el plancha un ou que el frig una corbata, fa de tot. Millor o pijor pero ell ho fa.

-Xe Toni fesme una paret no molt alta pero posali una selosia ben foradaeta pa vore qui pasa i qui torna pel caminet.

Arriba Toni en la furbona carregà en el material i un palet de selosia.

-Visantico he pillat una partida de selosia de categoria i a bon preu que estaba en el oulet.

-OULED? Això que es un ou lluminós?

-Xe no Visantico, “oulet” vol dir tirat de preu. No se perque este modelo no el compra dingú i està molt rebaixat, igual es per el nom del modelo “SAMARRO”, sona a diseny italià.

A la semana la pareteta ja estaba acabà. La sorpresa va vindre quan el sol, en tot el seu esplendor, pegava en la selosia i pasava pels foraets, dibuixant en terra uns pelilots que anaven aumentant de tamany conforme pasaven les hores.

 

pililots

 

-Per això la selosia era tan barata i no la volia dingú. Quan agarre al Birgueries li cau el poc pel que li queda.

No es podeu imaginar la revolució que la selosia de la caseta ha causat en el poble i alrededores. A les 12, l’ hora del Angelus, les monges del convent sascapen pa vindre a vore els pelilots, que es quan alcacen el seu màxim esplendor.

Les viudes han canviat de ruta quan ixen a pasejar i no sabeu les rises que tenen quan passen per davant de la caseta. Es conten chistes verds i tot, jajajaja.

Digueume esagerat pero les novensanes dels pobles del voltant organisen excursions pa pasarli el mocadoret als samarros que diuen que dona sort pa quedarse embarasaes. No em pregunteu que fan després del mocadoret.

Però lo més fort de tot es que per la vesprà els pelilots desapareixen del caminet i entren en la terrassa de la caseta, on la meua nora pren el sol. Com no li vaig contar res del cas, ella sastobava a pendre el sol totes les vespraetes per a lluirse en la boda de la germana. S’ havia comprat un trage fins als peus però en l’esquena a l’ aire, on li s’ havia marcat, gràcies a la selosia, un pelilot de pam més moreno que el Maiquel Yacson.

Ningú es va atrevir a dir li res, però ella estaba pagà perqe dia que “su vestido había sido la sensación de la boda porque todos se quedaban embobaos mirándola cuando pasaba”.

Claaar no era pa menos. Però asò tindré que pararo perque la Madre Superiora del Convent que està mig seguellota ha enviat una carta al papa pa que vinga a verificar lo que ella diu El Milagro de la Aparisión de los Angelitos. Si apareix algún dia per ací el Papa Francisco a vore els angelets a mi m’ agarra algo.