La carrera de la dona.

Resulta que hui Mari Sales la veina del meu Chicón de Florasar ha comboiat a la meua nora per anar a correr a la “Carrera de la Dona”de Sueca.
Mari Sales es una suecana grasiosa com ella asoles.
La cara com un pandero i cada bras de ella es com el meu Chusep.
Pa que es feu una idea, un dia que estava tota astová en la arena vingueren els de Greenpeace i volien tornarla a la mar.
Tots els dies la espere en el replanell. Com entre ella i yo pesem com sis persones el asensor abaixa els 10 pisos en 5 segons.
Les dos fan molta lliga encara que son totalment diferents.
La meua nora mes fina que un pensament i pija hasta la médula y la Mari Sales mes basta que un cabas de espart.
Mira si te la llengua llarga que aon toca posar una coma ella posa un “OSTIA”i aon toca posar un punt ella brama un “RECOLLONS”.
Mari Sales va tots els dies a correr pero la meua nora no corre ni acasanla en el gayato.
Aso será pa voreu. Agarraré una bolseta pa arreplegarli el lleu de terra de la acalorá que agarrará.
Ha comensat la carrera i anava tot molt be.
La meua nora corria a votets com si li cremara la almorrana.
A la Mari Sales se li baixaba la malla mostrant la regata del cul a tot el personal.
El xiquets corrien darrere de ella intentant canastar pedretes en aquella regata que anava fense gran per moments.
Quant anaven a paso ligero per el Carrer Sequial diu la meua nora: Esta calle está llena de montoncitos.
I li replica la Mari Sales: Corre i calla ostia que aixo no son montonsitos que son adoquins recollons.
En tot aixó la meua nora tropesa en un adoquí que paraba mes alsaet i sen va de cap contra terra.
Comensa a patinar grasies a la pintura de un pas de cebra kilometric que alli han pintat i aterrisa de morros contra una de les boles de ferro que han colocat rodant al Ajuntament.
Mols suecans i suecanes porten molt de temps preguntanse paque collons eren aquelles pilotes de furbol de ferro.
Bueno pues paque la meua nora es trencara les dents.
Diuen que la Mari Sales va entrar en un estat de nervis i chillaba sense parar: “OSTIA PUTA,OSTIA PUTA,OSTIA PUTA………………………………………”
Después de dispararli un tranquilisant tipo Safari pa que callara,  els chicons del Samur carregaren a la meua nora i a la Ribera pitant mes que el trot.
En total 3 dents trencaes i el nas negre com una botifarra.
A les 8 arrivaem a casa.
El meu chicón ha fet pa sopar “pomes torraes” i arreando.
Clar com ella no pot rosegar.
MORALEJA:
SI PER FALTA DE DENTS NO POTS ROSEGAR.
POMES TORRAES TINDRÁS PA SOPAR.