LA COLLITA DE LES TARONGES

Per fi man collit les valensies.

Antes feiem tracte quant el compraen les taronges. El compraor el dia un preu, tu li dies un atre i después de anar a vore el camp, un asmorsar i dos casalles quedavem en un preu, feiem el paperet i els dos contents.

Ara el compraor el diu:

–          Pues aixó es lo que hi ha Visantico, o les collim a eixe preu o a la pelaora

A 100 duros les he venut i soc dels afortunats. Fa 20 anys ja les venia a 100 duros i seguim igual. Igual no, pichor.

La taronja, mira si está abandoná que es el únic producte que es ven en duros.

Sin embargo la gent jove es pensa que la arroba @ es un invent de Bill Gates y del internet.

Pues que sapiau que la arroba @ es la medida de pes que hem utilisat els llauraors des de fa molts anys.

Pa pesar les taronges sempre hem gastat la báscula de caixons y les peses. 1 arroba @ son 12.780 kilos, i en un caixó cap arroba i mitja de taronges.

Al arribar al camp de bon matí, tire a obrir la reixa i veig que dins del camp havien una cuadrilla de morenos furtanme les taronges. Agarre el gaiato i comense a chillarlos:

–          O solteu les meues taronges o bos unfle a bastonaes.

Salta un moreno que chapurreava el castellá i diu:

–          Jefe, yo soy Mojamé y soy el cabesa de cuadrilla. Nosotros hemos venio a cogerle las taronjas.

Ostiaaa si son els collidors, no hi havia ningún del terreno.

–          ¿Por qué habeis saltao la valla de mi campo?, ¿No podiais esperar?

Y Mojamé diu:

–          ¿Valla?, Esto no es una valla jefe, valla es la que saltamos en Melilla el año pasao. Pa nusotros esto es como una red de pinpon y ansí vamos adelantando, que nusotros cobramos por cajón.

El cabró del Mojamé era un moreno cachondo de molt de cuidao. Portava penchant al coll una bota de vi i cada volta que li dia “Mojamé” marreava una chorrotá de vi en tota la cara i en dia.

–          ¿Está bueno er vino jefe? Es negro.

A la segón chorraeta que hem va fer en la cara, li dic:

–          Mira morenet, a mi no en diuen ” jefe”, a mi en diuen Visantico i de apellido “OSTIAMÉ”. Axina que comensa a cridarme per el apellido que tinc ganes ja de trencarte el garrot en el llom.

Che i sobre parlarli en valensiá en va entendre a la primera. Va amollar la bota de colp i sacabaren totes les chorraetes.

En tot aixó va arrivar el compraor i el comersiant.

–          ¿Com va aixó Tio Visantico? Pregunten

–          Así estem, enseñanmos idiomes, conteste jo.

–          Bueno ¿ quant tinc que cobrar les taronges?

–          Che Tio Visantico, ¿Qué no es fia de mosatros?, diu el comersiant.

–          Ahí te Tio Visantico la garantia de que cobrará i la mostra del poderio económic de la nostra empresa. Un Mersedes Benz modelo 6LA, con tracción integral con una aerodinámica record en su segmento, con un coeficiente CX de 0.29 y un precio de 39.252€.

–          Mira chicón vista la tonteria i el poc trellat que em demostres, ara tanseñaré jo la garantia de que cobraré i pronte les taronges que tant man costat de criar i a la merda de preu que tu te les amportes.   La garantia de cobro es este gayato que tinc en les mans. De madera noble, curvatura manual en el extremo superior, taco inferior de goma antiresvala y comprat en la fira de Xátiva per 20€. I si no pagueu pronte voreu com es posa de 0 a 100 en un segón.

Che mira i també en comprengueren enseguida. No mes acavaren els morenos de collir, en feren un talonet i el compraor no va cobrar ni la comisió. I es que quant parles clar, tot el mon tanten.

Llastima de taronges que es quedaren en l’ abre per culpa de la puñetera clareta. Tindrem que arreplegarles i portarles a la pelaora. Asó de les taronges te mala solusió. En el esfors que mos ha costat criar els tarongers i ara que el tingam que abandornar perque no donen ni pa gastos. ¡QUE LLASTIMA, QUE LLASTIMA!

 

BASCULATARONGER