L’ANTENA PARAMBÒLICA

parabolica

Este estiu hem passat uns dies a la caseta on hem disfrutat del camp, la muntanya i les nits a la fresca.

Però on teníem problemes era en vore la tele. El televisior que tenim es vellet, del model antirrobo. Si, d’eixos que no se l’emporten perquè pesa masa.

L ‘ antena pareixia un paraigües després d’una tronà de pedra. Allí no es veia molt i el meu Chusep i jo volíem vore el mundial de futbol.

– Chusep busca alguna cosa metàl·lica i plana que faça d’antena.

El xiquet es posà a buscar al dormitori de la meua nora i em portà la peineta de valenciana que sa mare es posa tots els anys en el chufo. Ampalmem un cable des de la tele a la peineta, que l’ havíem lligat a un pal a la teulà. Al momentet escoltem unes veus estranyes:

– A guanyar diners, on estan, on estan, a guanyar diners……

Ostiaaaaa li pegue estiró al cable.

  • Iaio això era el Mundial de futbol?
  • No Chusep, no. Encara que eixos també van guanyar diners, però la cançoneta era d’ un tal Monleon que eixia a la tele en un altra època.

Torne a connectar el cable a la peineta i a la tele i m’apareix la Rita al balcó de l’Ajuntament de València:

  • “Senyor Visantico, pot començar el Mundial”

Ostiaaaaa que susto, altre estiró al cable i jo acollonat. El meu Chusep

  • Ara que passa iaio?
  • Corre Chusep desconnecta eixa peineta de la mare que està ENDEMONIÀ

Total que vaig cridar a Toni Birgueries pa que em posara una antena.

  • Toni vull una antena pa vore el mundial.

I el tio ma montat una antena parambòlica igual de gran que un caldero pa cinquanta. I jo que pensava que parambòlica era un ataquet al cervell. Serà animal, si es mes gran que la caseta.

– Com em digueres una antena d’alcans mundial.

Això si, podem vore tele Rusia, tele Armenia, tele China, tele Rumania…………fins i tot Tele Pizza.

Al final vam vore a la selecció espanyola en chino. Total pa lo que va durar.

el teu anunci