Quedar com camot.

camot“QUEDAR COM CAMOT”
A Rafael Gregori un chicot de la cuadrilla li agradaria saber de aon be esta expresió que tant utilisem els valensians.
Inmediatament he posat al equip de investigasió del tio Visantico en marcha.
Este equip está format per el meu Chusep i per el cosi. Un nevot de la meua nora que li diuen.

Com li diuen recollons? ¡Esta memoria meua!
Comensaba per ele, Lambert, no, Luis, no, Liborio, no, Leopoldo, no.
ELEUTERIO, aixo es Eleuterio. Es el empolló de la clase i eu sap tot.
A lo que anavem, que manrolle i perc el fil.
Camot era el malnom de Francesc Navarro.
Un bandoler valensia vei de Xátiva que en el segle XIX. (equis,palito,equis) cometía fechories, maldats i robos per els caminals de tota Valensia.
Tot asó pasaba mentres en España manaba Fernando VII (uve,palito,palito) esta aclarasió es pa els que no dominen els números romans.
A este rei borbó li dien “el deseado” no presisament per lo guapet que era sino perque después de desfermos de Napoleón en la seua intentona de fotremos, consevol rei era bo.
Camot tenía una banda en la que destacaba el seu amic Josep Poler de Xeresa.
Sempre que conseguien atrapar a Camot el bandoler sempre conseguía escapar de la justisia.
Pero arrivá un dia que com ell dia: “Soc molt desgrasiat, no he mort a ningú pero vaig a ser penjat”.
I aixi va ser, el penjaren acusat de un asesinat que no havia comés.
Per tant quant utilisem la expresió “Quedar com Camot” es perque alló  que mos referím acabará malament.

faruk