COM TRIAR UN BON MELÓ D’ALGER
Hui hem aguantat un altre dia de ponent i encara en queden dos. Sempre s’ha dit que el ponent dura tres dies.
A mitjan vesprada a la meua nora se li ha ocorregut anar a comprar al supermercat.
– Au Josep anem a comprar en ta mare que en els supermercats sempre fa fresqueta propet dels iogurts.
A l’aplegar al supermercat i la meua nora rascar tots els pilars de l’ aparcament en el cotxe li dic.
- Rebequeta ahí t’has deixat dos pilars per rascar, torna arrere.
Diu la meua nora:
- Mientras yo compro el fiambre y el pescado, usted escoja la fruta.
I allà que anem el meu Josep, jo i un carro que va on li dóna la gana.
- Josep ajuda’m en el carro que tot és encarar-lo a la fruita i ell se’n va directe a la beguda.
- D’on trau esta gent la fruita? Les bresquilles verdes, els plàtans madurs, les pomes músties i les peres com a cudols. Busquem un melonet Josep a vore si l’encertem.
A l’arribar a la gàbia dels melons d’alger hi havien quatre triant-se el meló. Un el tirava a l’aire i li apretava el cul. L’altre li pegava voltes estiran-li el rabet.
Agarre un meló, li pegue dos carxotets, li mire la pell, el cul i dic:
- 350gr. Roig sang i dolç com l’arrop. Poquetes pepites blanques i durador per a tres dies. El cul que és prou grandet ens dona entendre que el melonar es de peu de carabassera
Al sentir-me la gent que estava al voltant de la gàbia es formà una cua per que els triara jo un bon meló.
Tio Visantico triem a mi um bon melonet.
Maedeuuuu la que vam armar en un moment. Propines i tot li donaven al meu Josep.
En això que aplega una xicona d’eixes “templaes” amb un escot fins el melic i dos melons d’alger a les mans i diu:
- Como ve usted mis melones tio Visantico?
- Tranquil·la senyora que a simple vista i sense tocar-los ja li dic jo que qualsevol d’eixos dos melons que porta vosté estarà per a llevarse el sombrero.
- Bon tamany, bon color i les pepites negres i tieses com un garrot.
Josep haurem d’anar a la paraeta dels iogurts que ací ja fa molta calor.
- Açò està complicant-se Josep, posat les propines a la butxaca i anem a buscar a ta mare que el iaio ja està marejat de tant de meló.
- Sense meló i en 25 € en propines ens en anarem a vore si la meua nora ja havía acabat.
Baixàrem a l’aparcament del supermercat i després de rascar en el cotxe tots els pilars que ens havíem deixat, la meua nora ens va dur a ca el meu amic Toni i en va donar dos melons del terreny d’eixos de llavor negra, eixos no fallen mai. En els diners de les propines comprarem anguiles per l’all i pebre.
