LA COMUNIÓ DEL MEU CHUSEP

Ja está tot pasat. El meu Chusep ha pres la comunió. Dia gran en el poble, les campanes repiquen, les traques tronen una darrere de latra. El poble huí ompli l’ esglesia i el retor aprofita el moment de máxima audiència per a fer campanya publicitaria. Les mares dels comunioneros mudaes, pintaes i guapetones com les modelos i els pares bufant i renegant perque tenen que aguantar el trago de plantó mentres els amigachos estan fense la cerveseta en el bar de enfront.

 

Com canvien les coses. En la meua comunió, les mares portaven teja i mantilla negra com si sa vera mort algú. Ara el donen la ostieta en la ma. Antes si tocaves la ostieta era pecat mortal.

 

Un amic meu, Toni el farfallós, va comensar a parlar mal despres de la comunió. Ningú trobava explicasió de perque parlava malament. Als 18 anys rascanse el paladar es va donar conter que encara tenia la OSTIA apegá. Va deixar de ser farfallos peró el apodo es va quedar pa tota la vida. O lo que li va pasar a Jaume que al pasar per davant del altar el retor li va dir:

– Jaume tienes que hacer la genuflexión cuando estés delante del altar. A partir de eixe dia Jaume cada volta que pasa per davant del altar es posa a fer abdominals.

I en el convit. Che quin desproposit. Cada vegada que els camareros treien un plat sonava una música discotequera i salsaven tots els convidats ballant i rodant a modo de ventilaor les servilletes per l’aire. Com si no haveren vist mai una gamba en un plat. En la meua comunió no hi havien ni gambes ni fua de pato ni entrecot ni postres espectaculars. La ració era un tasó de chocolate i una ensaimá a cada u. I no me imagine jo quan treien el chocolate, als convidats ballant al ritme de música de la época i rodant la mantilla negra per l’aire com a desesperats.

menu

Com canvien els temps i les costums. El meu trache no era ni de mariner ni de capitá. Pantalonets curtets, camisa blanqueta, sandalietes i arreando.

 

I els regals? Els xiquets de huí en dia tenen una taula plena de regals, la mitat son electrónics. A mi en regalaren un baló de cuero i era el mes felís del mon. En el poble només hi havien tres balons de cuero i un de ells era el meu. Pero ha pesar de tot estic molt content de vore al meu Chusep disfrutant en els seus amics i cosins. Tots diuen que hi havia masa menjar peró ningú ha deixat res en el plat, intentant amortisar els diners invertits en el regal. No pasa res, al arrivar a casa dos o tres almax al cos i a la marcha.

Una tradició continua, la de firmar el llibre del comunionero. Antes de firmar he escrit un consell al meu Chusep:

-Huí ha resibit la Primera OSTIA de la teua vida. A partir de ara en cauran una darrere del altra perque la vida es axina de dura. Pero ací tindrás al iaio per aguantarles i donarlos solució.

Huí no vos parlaré de la meua nora ni del trache que portava ni el joyerio que lluia. Huí el protagoniste era el meu Chusep.