L’ARRÒS AL FORN DE MA MARE
Huí anem a fer un arròs al forn
Tal com el féia ma mare
Que ma iaio i mon pare deien
Que era el millor del món
Tria bé els ingredients
Cansalada magreta i costella
Un parell de botifarres de seba
I que no falten els peuets
De verdura creïlles
I un grapat de sigrons
Que hem posat a remulla
Des de la nit anterior
Sofrig primer la carn
Un pesic de pemintò roig
Posa-li ara l’aigua
Açò ja va fent goig
Els sigrons hi ha que posar-los
En el caldo ben calent
Si els poses en aigua freda
Els botarà tota la pell
Deixa bollir un bon rato
Bo de sal el caldo has de fer
Tu seguix tots estos pasos
I quedaràs com a bon cuiner
Busca ara una cassola
De porcelana o de fanc
Mai l’arròs al forn el fases
En un recipient de cristall
Afig a eixa cassola
Tots els ingredients
Posa la creïlla crua
I un cap d’all ple de dents
L’arròs sempre de València
Segons els comensals
Un got per parella
Ma mare solia posar
De caldo tens la mida
Dobla l’arròs i un poc més
De safrà jo posaria
Com a molt dos paperets
No se m’oblida la botifarra
Hi ha que posar-la en este moment
Perquè si antes la posara
Ja s’hauria desfet
Feta tota la faena
El forn l’acabarà de fer
No el pergues de vista
Que quede socarraet
Hi han moltes formes
De fer l’arròs ben fet
Aixina el feia ma mare
Aixina li’l faig al meu net
El tio Visantico (dedicat a ma mare)
Ai senyor, quina fam m’ha donat, i això que acabem de dinar..
A que un bon arròs al forn sempre crida la gana,tocayo? Gràcies pel teu comentari.
La me a yaya u feria axis
Que bones son les iaies Maika, un beset
El tio Visantico
Mel de caramel,la meua iaia tambe el feia de categoria i la meua dona tambe encara que ella li fica cacuet ben picat i esta de xuplarse els dits
Cada u té un secretet per fer l’arròs al forn, però tots estan per xuplar-se els dits.
Gràcies pel teu comentari Salva.
Un abraç
jo a cuinar ara estic aprenent
i per això llisc les receptes amb molt d’interés
però una cosa en falta i no sé que es
que l’arròs al forn no ix com ha de ser.
Pregunte i pregunte i ningú en sap dir res
fins que una carnissera s’apiada i en diu el que es
I es que no sé si volent o sense voler
amagueu sempre de la confecció el secret
que el forn i el caldo han d’estar molt calents
o l’arròs serà un empastre pa tirar al carrer
jajajaja.Molt boniquet verset i quanta rao que té.
Com l’ arròs de la iaia no hi ha res,i tots ho sabem, ni dir-ho cal!
Es per aixo que hi ha que mantindre vives les receptes tradicionals perque no es perguen.