UNA VESPRADA EN EL SUPER

Tota la vesprà esperant a que tornara la meua nora de comprar pa ferme un yoguret i moure al casino a fer la partideta.

Arriva tota carregà i diu:

– Hay Visantico que se me han olvidado sus yogures!!!

 

La mare que la parit, totes les mariconaes pa ella de chocolate no li se han olvidao no.

Tranquila jo aniré i em compraré els yogurs.

El meu chusep que en sent diu:

– Iaio compram un pot de monster de Rosi.

– Aixó que collons es? Apuntameu en un paperet i a vore si eu trove.

Entre en el super i li pregunte a una chicona.

– Fes el favor, on estan els yogurs?

– En el departamento de lácteos.

– Que ya no es diuen yogurs?

– Si, pero tiene que buscar los lácteos.

Después de pegar 70 voltes, per fi els he trovat. Una estanteria com de así a València plena de yogurs. Mes de 600 clases diferents.

Frutas del bosque, con bifidus activo, con copos de avena, lcasei inmunitas, con fibra, azucarados, light, sin azúcar, de limón, de fresa, de macedonia, de melocotón, ……………

– Jo vull un yogur blanc, i así fa un fret que pela.

A tot aixó pasa una chicona i li pregunte:

– Fes el favor, teniu yogurs blancs?

– Como los quiere, de importación, nacional, marca blanca, hacendado?

– Pues casi que prefiero asentado, perque porte un hora de plantó buscant yogurs i encara no he tret trellat. Jo nesesite comprar yogurs blancs i apreseta, perque estic chelanme com un poll i ja en cau la moquita. Mire señorita ja estic apunt de encabronarme i comensar a pegar cabotaes contra la astenteria esta que pareix el muro de las lamentasiones.

– Tiene que buscar en yogur natural sin azúcar, pero mejor ahora le envio al encargado del departamento de lácteos.

Al vorem alli acorralat per mils de yogurs i tremolanme la bancá de fret que feia en aquell pasillo, dic:

– Sacabat, berenaré un gotet de llet i arreando.

Pero no podia tornar sense el recao del meu Chusep. A vore el paperet: “ Un pot de monster de Rosi

Casualitats de la vida que pasa una dependenta que en la blusa portava un lletreret que posava “ROSA”.

– Pués esta será la dels pots. Fasa el favor, Rosa, vosté es la dels pots monster?

Comensá a descollonarse ella soles i diu:

– Usted se referirá al bote en edición limitada que ha lanzado la marca Monster en exclusiva para nuestra cadena que lleva la firma de Rosi, el piloto de motos.

– A redeuuuu, jo que se, aixó será. Jo de Angel Nieto paca si no en conec a cap.

– Pués apresurese porque quedan solo cinco botes en la estantería. Y están al final del pasillo.

Comense a anar apreseta. Per lo menos el meu Chusep estará pagat del seu iaio.

A tot aixó que ma delanten cinc adolescents en la cara plena de granets i que chillaen:

-¡¡¡Perfí alli estan els pots de Rosi, a per ells!!!

-Una merda eixe pot es pa mi.

Aselere de 0 a 100 en un segon i me tire en plancha damunt la estanteria dels pots. Cau la estanteria en tan mala sort que es mesclen en un montó totes les vegudes. Allí estavem, els 5 adolescents i jo busechant en un montó de pots de veguda buscant el del motoriste.

Tot un espectácul, els de seguritat, les caixeres, els del peix, la carn. Tots animanme en aquella competició improvisá que haviem montat.

Al final la recompensa. Un pot groc, diferent a tots els demés sostenia en les meues mans. Al vore que tots aplaudien, sabia que a quell pot era el que buscava.

Ale paca casa, en una bona cachimona, ple de moraures i encabronat per no haver trovat els yogurs blancs. Però en la satisfació de haver complit el recao del meu Chusep.