XURRO, MEDIAMANGA O MANGOTE
En la meua època de xavals ens ajuntàvem en la plaça del poble a jugar.
No com ara que els xiquets i les xiquetes se senten en els bancs i portals i cada un juga en el seu mòbil.
Un joc molt popular era el xurro, mediamanga o mangote.
Consistia en formar un trenet posant el cap baix del cul del de davant. Home dit aixina sona un poc estrany. Normalment era un joc de xicons, encara que les xiquetes també jugaven però entre elles. La majoria de les xiquetes preferien jugar a la goma. Un equip formava el trenet i l’altre votava d’un en un damunt del llom dels que estaven amorrats.
Agarraes carrera des d’ un tros arrere i en un vot havies de votar el més avant possible perquè caberen darrere de tu els teus companys.
Que festa quan votaves en tota la força al crit de XURRO VAAAA li clavaes el crepó en el llom d’algú i aquell pegava un crit. Ningú de l’ equip que votava podia tocar terra, perquè sinó perdien la partida.
Un vegada estava tot el teu equip damunt de l’altre equip arribava la part més important.
El primer que havia votat triava una posició de les tres a triar.
La palma de la ma era XURRO a mitjan braç era MEDIAMANGA i el muscle MANGOTE.
El primer de l’equip de baix en el llom calent i tremolant-li les cames triava entre una de les tres. Si endevinava eren ells els que votaven i si no, altra vegada a doblar el llom. Hi havia dia que arribaves a casa desllomat, com si t’hagueren pegat una palissa.
Quan els xiquets ens cansàvem del xurro, mediamanga, mangote i les xiquetes de la goma, ens ajuntàvem tots i jugàvem a votar a corda:
“Un negro i una negrita a punto de resbalar se cogieron de la manita i se fueron a pasear”
Gràcies a esta cançó han eixit moltes parelles en el meu poble.
Que temps, que records, que jocs. Jocs que igual servien per trencar-te el llom com per a enamorar-te.
