LA INVASIÓ DEL JALOUÍN

HALLOEWIN

Diferència hi ha de les celebracions de Tots Sants d’ara a les de la meua època. Contaven els vells que la nit d’ànimes totes les ànimes dels difunts tornaven a casa. Si els familiars havien resat per ells, podien pujar al cel, si no vagaven pel purgatori fins que algú es decidira a resar.

 

La veritat és que en aquella època eixos dies eren més tristos, no podies ni cantar, ni riure’t ni res que es pareguera. La ràdio cantava música clàssica i tots vestien de negre i del cementeri a l’església a resar pels difunts. Home aquell temps era molt fort, però el d’ara també.

 

Hui en dia u pot estar posant flors al cementeri al matí i a la nit vestit de zombi ballant en la discoteca. Estem invadits per modes i tradicions americanes. Ja ens estacaren en el seu dia al Papá Noel, un tio gros barbut en pijama que gràcies a uns renos que volen en una nit repartix regals a tots els xiquets del món. No ho teníem bé amb els Reis Mags?, que dius, és també un enredro, però un enredro nostre de tota la vida. Sempre el quedava el dubte de dir, igual com són tres i es repartixen la faena, pot ser veritat. El cas és que cap de tots era valencià. I dic jo, que inventar per inventar, jo posaria al Pare Ous que en carro i aca va repartint joguets i alegries als xiquets valencians.

Ara estem invadits pel Jalouín. Però si estem pensant en la gent que volem i ja no està. Recordant el temps que passarem al costat de les persones que han desaparegut d’este món. Com ens tenim que disfressar de dràcula de zombi o de fantasma? Per això ja està carnestoltes.

 

Cada dia pensem en ells, però estos dies en més dedicació. Netegem les pedres de marbre on estan enterrats, posem flors i parlem de les anècdotes i successos que passaren quan encara estaven entre nosaltres. I després de tot açò el poses de zombi, de bruixa, de calavera o un punyal travessat al cap i el poses a ballar i a veure?

 

La veritat, crec que sóc progressista i tolerant però no acabe d’ entendre estes americanades. Esperem que estes invasions passen i aconseguim que les nostres tradicions que són moltes sobrevisquen per damunt de modes o interessos econòmics.

Tornem a disfrutar dels tradicionals panellets de Tots Sants. Deixem de posar cares terrorífiques a les carabasses que després no ixiran bons els bunyols.

PANELLETS

 

 

CLIKLLARGFORN