LA MUNYIDORA DE MATEU

Contaré una història que per lo graciosa un dia es va convertir en chiste.

Mateu un ramader del meu poble que tenia vaques en el corral de casa, poc a poc i venent la llet per le cases i els pobles del voltant va poder muntar-se una granja als afores. Tantes vaques tenia, que va haver de comprar una màquina munyidora perquè ell sol no donava coll a munyir les vaques.

El xicon de Mateu, Tomeu, estudiava a València. Un dia que Mateu estava repartint llet en el camionet, el xicon va portar a un amic de València per ensenyar-li la granja.

– Mira i esta es la màquina que gasta mon pare pa munyir les vaques.

– ¿Y que pasaría si te enchufas la máquina a la chufa?

– Xe calla xe, tu no estàs bé del perol.

 

El xicon del Mateu va anar a dur-li un gotet de llet acabaeta de munyir perquè la provara el de València. Quan va tornar aquell ja tenia la manguera connecta a la xufa i la màquina en marxa.

 

–        Tooooommeeeeuuu eeeeestttoooo ddaaaaa gguuuuuuussssstttiiiiitttooooo.

–        Al quart d’hora el de València ja estava morat i la màquina no hi havia forma de parar-la

–        Tomeuuuuuu por tu padreeeee paraaaaaa a esta cabronaaaaaaaaa.

 

Tomeu desesperat i després de llegir-se el manual d’instruccions de cap a rabo i no aclarir com parar aquella màquina infernal, va decidir cridar a son pare.

 

–        Pare que hi ha un problema en la granja. Resulta que he connectat la munyidora a una vaca per a ensenyar-li-la al meu amic de València i no hi ha forma de parar-la.

–        No et preocupes fill, que la màquina para ella sola una volta ha fet 30 litres de llet.

 

PicsArt_1408865565688

 

 

 

el teu anunci

 

 

FORASTERS VINDRAN QUE DE CASA ENS TRAURAN.

Estava regant un dia en el campet, perque no plou ni gota i les fulles estaven enrollanse per falta d’ aigua.

Al asomarme a la carretereta veig a una cuadrilla de excursionistes veguent aigua de un chorro que fa la canal quan regolfa la baseta. Alarmat per la situació comense a cridar:

–         Cheeeee!!!!!!!!, no vegau aigua de ahíííí, que no es bona i anireu de caguetes tot el meeeess!!!!!!.

Els esxcursionistes en miraven en cara de no entendre res i alguns seguien veguent. Conforme anava aconstanme a ells anava advertinlos:

–         Cheeeeeeeeee!!!! Cagen deu!!!! Esteu bobos o que!!! que feu!!!! Recontracollons!!!!! que eixa aigua no es potable, que no vegau de eixa aigua que anireu de chorroooo!!!!!!!!!.

Che, ni cas, seguien morruchant del aigua de la baseta.

–         Cheeeeeeeeee!!!!! que eixa aigua no es potable, no begau que no es potableeee!!!

Al arrivar on estaven en diu el que fea cara de espabilat:

–         Somos un grupo de diputados de Madrid que hemos sido invitados por la alcaldesa de Valencia y el President de la Generalitat para realizar una ruta rural para conocer los usos, costumbres y parajes naturales de esta Comunidad. Y en cuanto a usted abuelo, ya hace rato que lo oimos gritar, pero no logramos entender lo que pretende decirnos ya que no entendemos nada de sus vulgares gritos. Además como estamos en España debería usted hablar en español, si lo que quiere es que lo entendamos.

–         Pues no se preocupen señores y señoras diputados. Simplemente quería decirles que disfruten de su estansia en Valencia y no paren de beber nuestra agua tan fresquita, pura y cristalina.

–         Mira el abuelo pueblerino, si es políglota.

–         No se que es políglota però, “me cage en la figa ta mare” por si acaso.

Screenshot_2014-06-24-19-41-28-1

ELS DINERS I ELS COLLONS SON PA LES OCASIONS

Continuen arribant me chistes valencians.

Resulta que un madrileño, anomenat José, va decidir que volia ser basco, va anar al metge i li va dir:

-Buenas doctor, que yo soy madrileño, me llamo José y me gustaría ser vasco y llamarme Joseba.

El metge li pregunta:

-¿Pero eso porqué?

-Pues no sé. Porque tienen más repercusión social, son una raza noble, fuerte, ……

-Pues esa operación tan específica solo la realizan en hospitales del Pais Vasco.

I allá que sen va anar.

Arriba a la consulta del metge basc i li conta el seu problema.

-Mire doctor, que yo soy madrileño, me llamo José y me gustaría ser vasco y llamarme Joseba.

-No se preocupe, esto se soluciona con una sencilla operación que consiste en aumentarle el tamaño y el peso de sus cojones. El único problema es que la operación es muy cara.

Eixa nit jugava el Atletic de Bilbao contra la Real Sosietat. Els metges operant i parlant de furbol es despistaren i quant es donaren conter li havien posar els collons MASSA grans. Asustat, el metge comensá a cridar.

-¡¡¡¡¡¡AY JODER, LA OSTIA, QUE NOS HEMOS PASADO!!!!!!!!

-Joseba, Joseba despierte. ¿Cómo está usted?, ¿Se encuentra bien?

-Qui collons es Joseba?? A mi em diuen Josep. Estic de puta mare!!

Cagen lostia!! Quin hora es? Men vaig correguent que tinc que anar al casal a fer una paella pa 150 fallers.

-Espere!!!! que no ha pagado usted la operación.

-Tranquil que li pagaré al estilo valensiano.

-¿ Y eso como es? Pregunta el metge austat.

-¡¡QUANT COBRE LES TARONGES!! ¡¡¡AMUNT VALENCIA!!!

PAELLA

COM DONAR EL PÉSAME

Son molts els que me envien chistes i anécdotes grasioses, paraules i parrafaes valensianes, per mensage privat. Espere que ho seguiu fent. Huí vull contarvos un chiste que ma fet molta grásia. L’ enviat Lucia Navarro Luna i jo le adaptat un poc fent una historieta.

Resulta que es va morir un amic de mili en Barcelona i Miquel tingué que anar al enterro. Pa no anar asoles li va dir a Paco que anara en ell.

Agarraren el tren en la estasió de Valensia i alla que anaren els dos valensians de la Ribera posats de traje i corbata com requeria la ocasió.

A l’ hora de despedir el dol Miquel diu:

-Paco, que es diu en Barcelona quan dones el pésame?

-Pos no tinc ni puñetera idea Miquel. Pero anem a fer una cosa “allí donde fueres has lo que vieres”. Jo em posaré apegaet al de davant i segons lo que diga ell, diguem mosatros.

Feren mig hora de cola i quant li tocava al de davant diu, ancaranse als familiars del difunt:

-Ho sent-u

I Paco, que anava darrere diu:

-Jo el sent-dos i Miquel el sent-tres.