Con la iglesia hemos topao.

Esque tot em pasa a mi. Estaba esta vesprà en la caseta repasant dos solquets de faves i collint les mes tendretes en la bona compañía de Purín.
Una chicota molt templa del chaletot del costat que es de Valensia capital.
Sempre machuda a collir les faves.
A Purín li FA molta grasia i casi es pixa de risa cada volta que cullc una fava i li dic:
“PURÍN COGEME LA FAVA”
hay ¿que voleu? A ella li fa grasia i a mi maníma tot el favar sanser.
Quant estaba posanli la fava en la ma a Purín sona el meu móbil.
Segur que es el meu fill que era ya la tersera volta que en tocaba en mig hora.
Li conteste : A vorem ¿QUE OSTIES VOLS?
I me contesta un tío: Por fin, ¿es ahi la fábrica de ostias?.
Yo pense mira un grasioset que vol gastarme una brometa. Li dic: No aquí no fabricamos, aquí las regalamos.¿Cuantas quiere?
Pues mira me va usted a poner 3 cajas de ostias estándar de las mas baratas y una caja de ostias XL con sabor a marisco.
Li conteste: Mira si voy ai te monto un sirio de mucho cuidado.
Y el tío me contesta: Eso quería yo decirle que me monten bien los cirios que en el último pedido llegaron la mitad sin mecha.
A mi si que semacabát ya la mecha SO HIJO DE LA GRAN PURAAAAA….Cógeme el teléfono que me ensiendo en flamas.
Purín poquet a poquet va anar averiguant que el que parlaba era Don Aurelio, el retor del poble que com patix de la vista, savia angañat de número.