Del cul del macho.

Todos los que vengais a Valensia de vacasiones, nesesitais aprender palabras i aspresiones que utilisamos solo los valensianos.
Pero no sagovieu el valensiano es fasil.
Los castellanos utilisais muchas palabras sense trellat.
En ves de pedir un jamón cinco jotas criado sien por sien con bellotas, tienes que pedir PERNIL DEL CUL DEL MACHO.
En ves de pedir cristal de Asvarosqui en una joyería tu pides un VIDRE DEL CUL DEL MACHO.
El meu Chusep diu que aixo la mestra diu que es un AJETIVO CARIFICATIVO. Será perqué tot lo que es DEL CUL DEL MACHO sol ser car. De ahí lo de carificativo. Si eu diu la mestra. Yo com anat poquet a escola i en be chustet saber com sagarra la llepisera.

L’ encarregat del fésbuc.

Chicons i Chicones.
No es creureu lo que ma pasat huí.
Bueno voy a contarlo en castellano pa que senteren tots.
Yo no se ni leer ni escribir bien ni en castellano ni en valensiano pero donde voy tot el mon mantèn.
Aixina que me perdonais todas las faltas radiográficas.
Resulta que he resibido un mensaje de Mark Zuckerberg.
Ostia 5 minutos he estado pa escribir el nombre.
Este no se si es el amo o el encarregat del fesbuc.
Mi nieto Chusep lo ha tradusido al castellano:
Lanorabuena tío Visantico. Como su pagina ha superado los 300 fans. (Ostia tu fans com els Bakestritbois) fesbuc le hase entrega del regalo que le corresponde y además se le devuelve limporte integro del wasap.
Ha llegao un tio con una furbona a traerme un pin de fesbuc y 1€.
Le he devuelto los onse sentimos que sobraban y ma fet firmar un resibo i tot.
El pin era un poquet mes gran que la pegatina del domun.
Y ahora si llega a los 500 fans , fesbuc le regalará un disco duro superspeed usb que almacena hasta 1 TB de memoria. Ostiaaa
¿Aixo será bo pa el alzeimer?
Yo le e preguntao que si meu podía donar en dinés pa comprarle un trache de comunión al meu Chusep.
Ma dicho que no pero que manviará una besicleta.
Convideu als vostres amics a que vinguen a la pagina que estic chuanme la besicleta del meu Chusep.
I si llegamos a los 500 vos anseñe a fer un allioli en picamá i morter que es pot tallar en tenedor y gabinet. Y li enviem una fiambrereta de allioli al ZUCKERBERG eixe.

 

Ancuidao con el perro.

Huí he posat este lletrero en la caseta.
Pa asustar als simverguenses que entren totes les setmanes a furtar.
Meu furten tot menos la tele que la he apegat al moble en una bona tonga de selicona.
Me la fet el meu net en l’ ordenaor.
El xiquet diu yayo crec que falla algo en este lletrero i no se que es.
Yo si que se lo que es, que no tenim gos.
Pero ya tinc aparaulat en Anrique el rullo el del camp del costat, que per 10€ al mes ell quan pase algú per la verja lladrará.
El pastor alemá no li ix mol bé pero el bóxer li ix clavat. Che i me ix mes barato que posar una alarma.
Ara diu el Rullo i si per conter de lladrar faig la sirena”ninoninoninonino” es pot quedar en 15€.
La Mare que la parit i pareixia tonto.

Pasqua.

Huí es el dia Pasqua i en venen al cap totes les tradisions valensianes: la mona, la sarsa, el flam d’ou, botar a corda on un negro i una negrita a punto de resvalar se cogieron de la manita y se fueron a pasear. Quan Pepito ploraba perquè el cachirulo no li sampinaba. Pepito ara comprenc perqué ploraes. Si que es pa plorar si, si no sanpina el cachirulo.
Segur que tots vosatros eu fet a algú la grasieta de “así em pica así en cou i ahí el trenque un ou”.
Pues la pasqua pasà li vaig mostrar lo de l’ ou a Sidoro el de Madrit.
Li dic en castellano quiere desir ” aquí me pica aquí me escuese y ahí te rompo un huevo”.
Sampa a correr diguent se lo hago a Andreu el catalán.
Ostiaaaaa faltaba dirli que tot aixo es fea en un ou bollit.
Li va fotre una pata a Andreuet ahí vaig als ous que cada volta que eu pense maborrone i tot.
I el cabró de Sidoro li día: No llores Andreu que esto es una tradición valenciana en Pasqua.

 

Avís important a tots els gosos.

Yo no se si en el vostre poble pasa lo mateix que en el meu.
Así ixes a pasejar i tens que estar mes pendent de les CAGUERAES dels gosos que de saludar al veinat.
Els animalets no tenen dinguna culpa.  Son els amos dels gosos els que tenen que arreplegar en una bolseta el amboñigo que fa el seu goset.
A no ser que tingau un gos com el meu TOBY.
Eixe va naixer anseñat.
Com la meua dona estaba obsesioná en la neteja, i no tenia filles es va encabotar en anseñar al gos a agranar.
Ara quant anem a pasejar yo i el TOBY costa agarrar recogedor i granera pa que nomes acaba de cagar arrreplegue ell mateixa la gorriná.
Pero es que después eu tira en el contenedor mes prop que pilla.
Pero com se que asó no es lo normal, he fet un panfleto pa que els amos dels gosos es consiensien de que els demés no tenim el perque de aguantar la cochiná que deixen els seus gosos pel carrer.
Repartir els panfletos entre les persones que porten gos, dona millor resultat que omplir la fachá de marraixes de aigua.

comunicado gosos

Tecnologia punta aplicada a les faves.

Cheeeeee Cuadrilla.
Quant que he disfrutat vegent els dinarots que sau arreat.
El arrós al forn de Maria, el de Anabel y la paelleta del sogre, el arrós melos de Amparo. Les paelles de Alejandro, de Mayte. Pedro y la seua jefa que han fet arrós negre.
Mónica ha fet la paella com a mi magrá, en llenya y caregols.
La paella de Gustavo te una pinta espectacular.
Pués la meua també ha eixit de lujo.
Un atre dia vos la enseñaré perque ara tinc una atra cosa que enseñarvos.
El regal que ma fet el meu chicón pa selebrar el meu Sant.
Perque els ha dit a la familia de selebraro hui perque demá el meu Chusep y yo tenim “UN EVENTO”.
Después del dols y el carajillo el chicón ma tret una caixa tota anrollá.
Cheeeee. Aixo es pa mi?
Diu si papá espere que tagrade porque crec que esta temporada lo has pasado muy mal y esto te ayudará y te hará la vida mas fasil.
No es que parle mal el meu chicón, com parla en castellá o en valensiá segons si está la meua nora o no, y ella estaba entrant y eixint de la caseta.
Obric la caixa y apareix una máquina com si fora de afaitar pero pa les aques.
Caguendeu. AIXOOO QUEEEEES?
Diu el chicón: Esta máquina es única en el mundo. Li apreta un botó i alcomensa a fer roido.
Ahora Papá, ponemos un platito debajo de este agujerito.
Y si metes la fava por este orificio con cuchillas, los granitos van cayendo en el platito.
¡UNA MERDAAAAAA!
Pose yo la fava ahi dins. Maborrone nomes de pensaro.
Pero eixa máquina infernal será pa adolesentes ¿NO?
Perque a mi ya fa mols añs que no me ixen granets en la faba.
¿Y el pel que lescupix per dalt?
Diu el chicón: Pero serás bruto papá.
Esta máquina sirve para pelar las habas que todos los años siembras en el campo.
¡SI HOMEEEEEEEE!
Diu pruebala pruebala.
Ostia tu, pareixia magia potagia. Li clavaes la fava pel forat y queien les favetes pelaetes en el plat.
Diu que esta máquina la inventat un valensiá y que es de la Ribera.
Busqueu a este home, el vull coneixer.
Aixó es el invent del siglo después del intrenet.
San acabat les ungles negres y les hores mortes en la caira de boba pelant faves.
Ara les pelaré mirant el furbol.
La meua nora ma regalat una cartera. Pero com era de pell, anat directa al contenedor.
Segur que la tret de algún retall que li quedaba de la herensia de la meua dona.

 

 

La tele i el fúrbol.

Ara huí tinc al chicón tot amorrionat per que vaig parlar ahir de sa mare.  Diu que su mamá no era tan CABOTA com yo contaba.
Ta Mare era una cabota y tu eres cagaet a ta Mare.
Latre dia que en vaig crompar un televisor nou de trinca de eixos de plasma pa vore be el fúrbol.
Li dic al chicón:
-Ale agarra eixe penco de televisor vell que pesa mes que un burro y refillalo ben llunt.
Después agarres al bou,la gitana y els tapetets de puntdegancho de dalt la tele y li votes foc a tot.
Diu no, que eso nos recuerda a mamá.
¿Pa anrrecordarte de mamá no tens prou en la casaora de pell de tamare que el feres en Llombai?
Bueno pues com es tan cabota, els tapetets de pundegancho no pero el bou y la gitana me els va colocar conforme va poder dalt del televisor de plasma.
El bou ya ha caigut y yo no pénse plegarlo.
Pero la gitana sa quedat anganchà al televisor com si fora Pinito del Oro la trapesista.
Ahir ma sente a vore el fúrbol que chuaba el Sevilla Valensia y lo únic que podía vore era als dos porters un a cada vora.
Li alse la falda a la gitana pa vore els atres 20 chuaors y en aixó que entra la meua nora al saló y mamolla:
“PERVERTIDO QUE ES USTED UN VIEJO PERVERTIDO”
La Mare que la parit.
Ale huí ya en toca bollidet y a dormir pronte atra volta.

De berenar amb el meu net.

Después de la partideta de dómino el meu fill i la dona volien anar al sine a vore una funsió que es diu ” Ocho apodos vascos”.
El meu net diu pos yo vull anar a Mardonals.
Yo sense saber lo que era li dic tranquíl el yayo el portará a Mardonals.
Alló era un bar que la porta possa “tirar”. ¿Tirar? Será en un rosí perque nesesites tres tíos pa obrirla. Una volta dins el troves una cola com la del Hospital de la Ribera. Después de mig hora arrivem al taulell i una chicona diu:

-¿Que le pongo?

Y el meu net li contesta: Unjapimilconmacfissinquechuppatatasnormalescocacolasincafeinaytrositosdemansana

connosillayquenoseleolvideelmuñequitodespiderman.
Ostia tu este ya no es mor de fam.
Y diu la chicona:
-¿Y usted señor?
Pues ami en posarás una tortilleta en fabes y una botifarrreta de seba en un bocadillet y si por ser me mulla la rosqueta de dalt en el oli.
Diu de eso no tenemos pero le puedo hacer un “Macrap”.
Vale pues eso pero en ves de rap en poses abaecho i unes táperes. Total que no vaig sopar hasta que arrivarem a casa. I aixo que niavia una promoció de un plat combinat gratis. Allí posaba “WiFi gratis”pero yo de lo que no conec. El problema gordo va ser quant el meu net diu:

-yayo vull un Macflarry.

Casi en cau la dentadura en el taulell demananli un Macflarry a la chicona. Al final resulta que era un mantecao.