ARNADÍ

Aci estic pegant-li quatre cullerades a l’arnadí. Tots els anys per Pasqua en ma casa sempre s’ha fet l’arnadí.

Entre el que recorde d’ajudar-li a ma mare i consells d’alguna veïna, el meu Josep i jo hem fet un arnadí. Al meu Josep li encanta la carabassa i a mi el moniato.

La meua nora diu que de l’arnadí l’únic que li agrada són “las almendras y los piñoncitos”.

La mare que la parit. L’any passat quan tiràrem a pegar-li cullerà ja s’havia fotut les ametles, els pinyonets i tots els terrossos de sucre. Este any les ametles que hem posat eren amargues I els pinyonets eren unes perletes llarguetes d’un collar que té guardat.

La ratera estava preparada.

Una nit sentim córrer per la cuina i quan m’alce a vore que passava en veig a la meua nora escopint per la cuina com si estiguera endimoniada. Les parets de la cuina estaven estucades de tanta escopinyà. I al mateix temps amollava paraulotes de pija, jolines, mecachis, recataplines (que deu ser la traducció pija de RECOLLONS). Mira si és exagerada que un dia volia que en compte de dir HOSTIA PUTA diguera “sagrada forma promíscua”. Però el pitjor és que les perles del collar que pareixien pinyonets li havien partit dos queixals pel mig.

Des d’aquell dia que no s’acosta a l’arnadí i el meu Josep i jo podem disfrutar tranquils cullerada de carabassa i ametla, cullerada de moniato i pinyonets.

 Ací vos deixe la recepta, teniu en compte que, com totes les receptes tradicionals, hi han moltes versions i que pot variar segons la zona on estem.

Ingredients:

Polpa de carabassa

Polpa de moniato

Sucre

Ratlladura d’una llima

Canella en pols

Ametles

Pinyons

Després de bullir el moniato i la carabassa per separat els traus la polpa a un recipient, formes una massa suau, la fiques en dos saquets de tela, els penjaràs, perquè gotege i s’escórrega hores i hores, durant tota una nit. Ja totalment desaiguada, ho poses en una cassola i vas afegint-li sucre i més sucre mentre que vas pastant, fins un punt de dolçor al teu gust, per que el faces una idea jo he posat, després de pesar la massa, la mitat del que pesava en sucre, però el vertader arnadí és un dolç molt dolç. Per aromatitzar li fiques la ratlladura d’una llima i una espolsadeta de canella. En molts llocs de València també li posen ametla molguda.

S ‘aboca en una cassola de test, formant caramull, i l’adornes amb d’ametles blanques, pinyons i sucre. Finalment el tens que enfornar una mitja hora amb un colp de grill però sempre vigilant perquè no ens creme massa les ametles i pinyons que hem col·locat.